FilòlogaHa estat un any intens. Hem estat testimonis de com fins i tot als països més poderosos eren incapaços de protegir els seus ciutadans de la invasió d'un virus agressiu i mortal. Hem estat i som testimonis de com molts governs, per no dir tots, no han fet més que mentir-nos. Observem com els seus líders han passat dels discursos bèl·lics durant l'inici de la pandèmia a improvisacions de confinaments i restriccions l'eficàcia de les quals era més que dubtosa. S'han dictat limitacions d'aforaments en petits comerços, bars i restaurants mentre les grans superfícies es feien cada vegada més fortes. Hem estat testimonis de com molts petits negocis han anat desapareixent, mentre els poderosos tentacles del gegant Amazon arribaven fins al polígon de Son Oms. Lamentablement, no solament el discurs dels governants és contradictori, sinó que ho és també el discurs d'alguns consumidors que omplen les seves xarxes socials amb pamflets per salvar el petit comerç però no poden resistir-se a l'embruixament del gegant que asfixia el present i el futur de moltes famílies arruïnades. Per tant, no hi ha dubte que el monstre s'ha fet gran perquè nosaltres també l'hem alimentat. Com va dir Noemi Klein: “Els polítics no són els únics que tenen el poder de declarar una crisi. Els moviments de masses de gent corrent també poden fer-ho.”
Any de contradiccions fins i tot en el valor adjudicat a les vides de la nostra espècie. Moltes continuen, com en anys anteriors, sense cap valor. Molts humans no són més que els morts vivents del planeta l'existència del qual només serveix per al que dictaminen els poderosos. El valor de les vides no ha variat durant aquesta pandèmia i una prova d'això és el fet que els països més rics han acaparat la compra de més de la meitat de les vacunes que se suposa que són la nostra salvació.
Any de contradiccions. Aprofitant la pandèmia s'han eclipsat guerres que mai no han deixat d'existir, i s'han avivat conflictes bèl·lics perquè el negoci de la mort ha de continuar, i amb això em refereixo a la venda de les armes. Com a prova d'això, enmig dels titulars psicodèlics d'alguna premsa escrita de dia 23 de desembre, destaco el següent titular d'El País: “Espanya bat el rècord de permisos de venda d'armes a l'exterior: 22.545 milions en el primer semestre”. Mentre l'Aràbia Saudita continua encapçalant la llista dels clients d'aquest negoci, la Comissió de Defensa del Congrés insta el govern a prestar més ajuda humanitària al Iemen, que curiosament és la principal víctima d'aquest país. Tètric!
Acomiadem un any intens que, malgrat tot, és un any que honra especialment la labor del personal sanitari. Ells i elles han assumit, en primera línia, més riscos que la majoria. Per aquesta raó, mai no hem d'oblidar el seu esgotament, les seves baixes, les seves precàries mesures de protecció; mai no hem d'oblidar que han rescatat de les urpes de la mort innombrables pacients.
A elles i ells dic: gràcies de tot cor, el 2020 hauria estat pitjor sense vosaltres!