2023: ens jugam cap on volem anar
2023 ja és aquí. Amb ell encaram, des de Més per Mallorca, un repte importantíssim per al qual queden manco de sis mesos. Les eleccions autonòmiques i municipals de maig seran clau per a l'esdevenir polític del nostre país insular. Les Illes Balears es juguen seriosament la possibilitat de poder continuar en el camí de l'aprofundiment de l'autogovern i d'unes polítiques públiques progressistes, verdes i feministes que han millorat vides. I millorar vides en el context d'una pandèmia mundial no era fàcil, precisament. L'alternativa és un retrocés al passat per part d'una dreta espanyolista, desnortada i radicalitzada que mira més al Madrid d'Ayuso, al Brasil del feixista Bolsonaro o al trumpisme nord-americà que als problemes i aspiracions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Tanmateix, la bona feina feta pel bloc progressista i molt especialment per l'ecosobiranisme que representa Més, als governs del nostre país insular, són la millor garantia per a un futur de benestar.
El maig serà fonamental, certament, però abans ve molta feina, tant per a les companyes i companys que són a les institucions de les Balears com per a mi, que m'ha tocat aquests anys ser la veu illenca a la cambra alta de les Corts de l'Estat . Al Senat arribaran lleis centrals pel seu impacte a la societat com la llei d'habitatge o la llei trans. Tocarà també supervisar els avenços compromesos del govern de Sanchez amb el Règim Especial de les Illes Balears –REB– i seguir reclamant el finançament que ens pertoca i el ple reconeixement de la condició insular (ara amb la porta oberta de la cobertura de la UE que pot representar la presidència espanyola si els ecosobiranistes pitjam el govern estatal).
Seran mesos de fer balanç, d'explicar-se, de contrastar, de posar en comú amb la societat civil. De vertebrar projecte per a bastir una gran casa comuna per als mallorquinistes, menorquinistes, eivissenquistes, formenteristes i per a tota la ciutadania que, des del sentit comú progressista, vol el millor per a les Illes Balears. En definitiva, de seguir fent el que hem fet fins ara: donar veu i opcions als qui no n'havien tingut fins ara. Veu i opcions de poder canviar i millorar les coses.
Aquesta legislatura hem demostrat, com abans ho va fer Pere Sampol (senador del PSM-Bloc per Mallorca entre 2007 i 2011), que si la gent de Més per Mallorca hi som, a Madrid, som la millor eina, la millor palanca, per forçar que el canvis es donin. Ho sap el nostre teixit econòmic. Ho saben els nostres activistes. Les associacions, els sindicats i els autònoms, també. Ho han vist, ho han palpat, aquests anys. Ho seguiran veient aquests mesos que li queden de legislatura al senador autonòmic que signa aquestes línies. Hem aconseguit aprovar totes les mocions que hem duit a ple del Senat. Totes. Mocions en defensa de la regulació de l'habitatge i de la cogestió de l'aeroport, de de la protecció de la nostre mar, de la publicació de les balances fiscals o d'avançar en el Règim Especial. Gràcies a Més per Mallorca s'ha agendat el que mai s'agendava. Hem fet possible, amb la nostra presència i exemple, que el PSOE i el PP de les Balears abandonessin l'immobilisme i fessin el que cal: ser conseqüents i moure's. A la política, com a la vida, els fets es demostren amb moviment. I sense nosaltres, els senadors i diputats de les sucursals illenques dels partits amb epicentre a Madrid –des de la dreta a Podemos– no es mouen. Mai.
No ha estat senzill. Però ho hem fet. El 2023 ens jugam molt, el maig, però també serà any d'eleccions estatals. Al Senat hem desbrossat molt de camí, demostrant que als illencs (venguin d'on venguin, pensin el que pensin de molts temes, sentin com sentin) els surt a compte que Més hi sigui. Per ventura ja és hora que la tantes vegades reivindicada veu pròpia al Congrés dels Diputats sigui, ara sí, una realitat.
