2024: de Milei i de Sánchez
Cop d’estat per la via electoral. L’aportació de l’inefable Milei al final d’any té el valor de representar i culminar les desventures polítiques del 2023. Just arribat al poder, amb un decret llei d’emergències públiques (664 articles) el president del poble posa en evidència les seves intencions: s’atorga àmplies facultats del poder legislatiu i una capacitat d’imposar sancions als que protestin o desobeeixin que deixa en ridícul el poder judicial. I pel que sembla no hi ha indicis, de moment, que parlamentaris o jutges defensin les seves institucions.
Si ningú ho impedeix, Milei es posarà la república per barret i amb tota impunitat canviarà la cara al règim seguint la doctrina de l’autoritarisme postdemocràtic: tot el poder a l’executiu, reestructuració de la cambra de diputats, reduïda al rol de comparsa del president, repressió de la dissidència (tota reunió de tres o més persones pot ser considerada una manifestació a prohibir), i tot això havent declarat l’estat d’emergència pública. Més clar l’aigua. Li hauríem d’agrair a Milei haver generat una imatge tan expressiva per al resum de l’any, una advertència que ens hauria de posar en guàrdia a tots mirant al futur. Milei, sense complexos, ensenya als líders de la dreta desbocada fins on es pot arribar.
Tot això en un any en què l’electorat espanyol va reaccionar in extremis contra la incorporació d’Espanya a la dinàmica autoritària que creix a Europa. El PP, en un atac d’ansietat, va ensenyar les cartes massa aviat, donant poder a Vox en ajuntaments i autonomies. La gent va dir "per aquí no" i Feijóo es va quedar amb un pam de nas. I Sánchez, la necessitat fa virtut, ha fet passes que no estaven previstes per integrar la diversitat. Amb l’amnistia de camí, ara ha pujat el diapasó amb l’acord amb Bildu a l’Ajuntament de Pamplona. I el PP no té altra resposta que la bronca. Denunciant “el pacte de l’encaputxat”, Feijóo proclama que el seu és l’“únic partit d’Estat”. Serà pel seu pacte de germandat amb l’extrema dreta?
El fet és que Pedro Sánchez es recolza sobre una majoria d'àmplia diversitat ideològica. Fins on arribarà la resistència d’una governança construïda sobre un rerefons de moltes veus? És una incògnita major del 2024. L’endemà de l’amnistia es posarà a prova l’estratègia pacificadora de Sánchez, que la dreta contempla atrinxerada en el ressentiment. I de rebot, veurem si aquest país segueix resistint a la deriva autoritària de la dreta europea.
