El 2025, al cine en català

Ara pot parèixer que fa molt de temps perquè ha passat Nadal pel mig, però el cert és que, tot just el passat 23 de desembre, la plataforma de vídeo sota demanda Filmin va rebre la Creu de Sant Jordi, una de les distincions més importants que concedeix la Generalitat de Catalunya. Filmin és una empresa mallorquina, i també catalana, com queda palès d'entrada per la procedència dels seus tres socis fundadors: els mallorquins Jaume Ripoll Vaquer i José Antonio de Luna, i el català Juan Carlos Tous. No tan sols tenen el millor catàleg de pel·lícules i sèries del mercat del cinema per streaming (això ho diuen ells a la publicitat, però en aquest cas ho subscric sense reserves), sinó que també han demostrat, des de l'inici de la seva trajectòria, una atenció molt superior a la de la competència pel cinema català i/o en català, com també per la difusió de pel·lícules doblades i subtitulades al català. Té tot el sentit, per tant, que la Generalitat atorgui a Filmin una condecoració que es concedeix a persones, entitats o empreses que hagin donat serveis rellevants a la societat catalana, en qualsevol àmbit.

Més enllà de l'èxit concret d'una marca concreta, la Creu de Sant Jordi a Filmin ens recorda dues qüestions sempre pendents: una, el cinema a les Balears, i una altra, el cinema en català a les Balears. Una cosa va amb l'altra, però no són exactament la mateixa. A pesar de la precarietat i els problemes (greus) que comporta la insularitat, ja no és cert el tòpic que aquestes Illes siguin un desert pel que fa al cinema. Festivals com Atlàntida, també creat per la gent de Filmin, MajorDocs, centrat en el cinema documental i dirigit pel cineasta Miguel Eek, i Evolution, entre d’altres, són referents internacionals consolidats o ben orientats cap a la consolidació. Al mateix temps, el camí que va obrir Agustí Villaronga (també Creu de Sant Jordi, per cert), amb un peu en el risc i l'altre en l'excel·lència, ha tingut continuïtat al llarg del temps, amb equips artístics i tècnics de nivell, i noms propis com Toni Bestard, Toni Aloy, Marcos Cabotá, Miquel Àngel Raió, Antoni Caimari i les recents i interessants Antonina Obrador i Marga Melià, que comencen a posar amb força el talent femení al centre de la creació cinematogràfica illenca. Existeix una Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB), presidida per l'incansable Lluís Ortas, que treballa per la difícil professionalització del sector a les Balears. També existeix una pedrera ben extensa d'intèrprets, molts dels quals treballen entre el teatre, el cinema i la televisió. I les Balears són un plató volgut per rodar-hi tot tipus de produccions, pròpies o vingudes d'arreu.

Amb tot, falten encara moltes coses per a una plena normalització (faig servir aquesta paraula expressament) del cinema i l'audiovisual a les Balears. Per començar, una aposta dels poders públics, començant pels governants autonòmics: en altres comunitats de l'estat espanyol, com les Canàries (parenta de les Balears per la insularitat) i el País Basc (parenta per ser nació sense estat propi) han entès bé la importància cultural, però també econòmica, de prioritzar aquest sector, i ho fan amb polítiques fiscals i d'ajuts potents, que aquí encara no s'han vist. Pel que fa a la difusió del cinema en català, podeu rellegir el reportatge de Cati Moyà sobre la qüestió: la irrisòria situació actual és inacceptable, més que més quan de l'Estatut se segueix que, com a llengua pròpia, el català ha d'estar en plena igualtat a tots els àmbits de la societat a les Balears. També a les sales de cinema.