2042

Quan George Orwell va donar a llum la seva magnífica novel·la 1984, va decidir invertir els dos últims dígits de l'any de l'escriptura. Corria el 1948 i va projectar una distopia per a 42 anys més endavant. Som al 2024 i no cal que transcorrin vuit lustres per saber que d'aquí menys de vint anys a aquest món no hi haurà mare que el reconegui.

Els canvis socials i econòmics succeiran ràpid, però, en realitat, porten dècades gestant-se. S'entreveu una confluència de molts elements: la robòtica, la intel·ligència artificial, el declivi de la propietat com a element central del capitalisme, el mateix consum, el concepte de diners, els canvis demogràfics, la hiperconnectivitat, les xarxes socials, els fenòmens migratoris i l'emergència climàtica són els principals desencadenants d'un punt d'inflexió que es respira en l'ambient. De moment, els poders fàctics i les estructures polítiques mantenen la seva hegemonia, però flota en l'aire una diàfana sensació de revolució silenciosa. O, potser, no tan silenciosa.

No he estat mai un endeví ni un pessimista. No he jugat mai amb la por i els vaticinis apocalíptics per vendre les meves idees. He estat sempre, o he tractat de ser-ho, una persona moderada, ponderada, enemiga de l’agitació i de les performances clàssiques tipus “Penediu-vos, que s'acosta el final dels temps!” Els canvis socials tenen lloc de la forma menys pensada. A vegades se li talla el cap a un rei, a vegades s'envaeix un altre país, a vegades es desferma una guerra mundial; però la majoria de les vegades, com amb la granota bullida en aigua, els canvis són silenciosos i graduals.

No sé si em faig gran i la meva capacitat de veure el futur com una cosa magnífica, plena d'oportunitats i millores, s'està veient minvada. Tampoc soc pessimista. Senzillament, com a pensador, economista i analista diari de les tendències socials, tecnològiques, econòmiques i geopolítiques, m'adono que estem arribant a un punt d'inflexió i que el 2042 serem en una altra pantalla ben diferent. El món serà un altre. La feina serà diferent. La política serà una altra. La intel·ligència artificial serà una de les primeres eines de l'ésser humà. Les màquines decidiran el nostre dia a dia. No sé si serà millor o pitjor. Però serà diferent, distòpic, i, com en el 1984 d'Orwell, estarà subjecte a un nou ordre.