21/3: Què venen?

De vegades veus per televisió un anunci preciós i molt impactant. Però quan acaba, et preguntes: exactament, què venen? Perquè no queda clar. Aquests anuncis no agraden gaire als bons publicitaris, perquè l’objectiu de la publicitat no és fer videoart, sinó vendre alguna cosa. Ara Espanya Global ha presentat una altra campanya de propaganda per dir que Espanya és una democràcia plena, fantàstica, envejada per tothom, de les millors del món. I provoca la mateixa pregunta que aquells anuncis televisius tan bonics. Què venen, exactament, i a qui? Entendria una campanya turística sobre les belleses d’Espanya, per atreure turistes. Però quan el producte són les bondats democràtiques d’Espanya, a qui l’estan venent i per a què? Qui volen que ho compri i com volen que ho pagui? Si cal una campanya per convèncer d’una cosa, deu ser perquè es considera que els destinataris pensen la contrària. La campanya, al meu parer, se salta dos principis bàsics de la publicitat. Un: deixar clar què vens i a qui. Dos: no pots fonamentar una campanya en una virtut del producte, si després, quan algú el compri, queda desmentida per la realitat. No pots dir que un detergent renta millor que cap altre si quan el compres et deixa la roba bruta. Doncs això.