L'opinió publicada el 2021 és especial perquè els debats i les crisis que ens ha ajudat a entendre i afrontar han estat (i són) els més complexos en molt de temps. Sense les aportacions de pensadors i analistes, l'aparença inabastable de molts d'aquests fenòmens fàcilment podria arrossegar-nos a una perillosa dimissió com a ciutadans compromesos amb el futur comú. L'ampliació del Prat, per posar un cas, està condicionada per criteris econòmics i mediambientals, però també pel futur del sector de l'aviació, on alhora s'entrecreuen l'emergència climàtica i el progrés tecnològic; la promoció del català demana comprendre una globalització que es desplega tant en nous hàbits digitals com en fenòmens migratoris; la pandèmia posa en qüestió la nostra forma de vida, o, les últimes setmanes, la Gran Dimissió, el fenomen que ha portat milions de nord-americans a abandonar la feina, ens ha fet capbussar en corrents subterranis com l'impacte psicològic acumulat de la precarietat i l'autoexplotació, i, també, en els replantejaments personals que va suscitar el fenomen gegantí i sobtat que van ser els confinaments.
La dimensió de tots aquests esdeveniments apunta a un món en transformació, potser a un canvi d'època. Comprendre'ls, observar-los des d'una pluralitat de punts de vista, ha portat al diari una desfilada insòlita de veus especialitzades (científics climàtics, infectòlegs, epidemiòlegs, experts en aeronàutica) i també un esforç suplementari de síntesi i visió de conjunt. Estem en tot i res està resolt. Tot apunta que el 2022 seguirem necessitant una opinió extraordinària.
El laberint de Dèdal tenia, al centre, el Minotaure. Al laberint polític actual, tensionat i polaritzat, de minotaures n'hi ha molts, perquè cadascú hi té el seu i el veu córrer, sorollós i temible. Potser un dia, a través de la conversa pública, aconseguirem fer-los desaparèixer.
Articles
Ambient de reconquesta, d'Esther Vera [10 d'octubre]
Temps d'enraonar, de Josep Ramoneda [23 de juny]
La llarga tardor, de Toni Soler [21 de novembre]
Nació de nacions?, d'Alfredo Pastor [28 de novembre]
El català de l'escola: la tossuda realitat, de Jaume Funes [25 de novembre]
Intel·ligència policial al servei de la ultradreta, de Laia Serra [5 de desembre]
¿Encara hi ha jutges a Madrid?, de Pablo Iglesias [11 de setembre]
Adeu, Angela Merkel. Has sigut la "líder del món lliure", Anna Sauerbrey [28 setembre]
La fi de la hipocresia mundial, de Santiago Alba Rico [10 de gener]
Des de l'aire, volant cap a un aeroport del Prat nou, albirem una Barcelona no decadent, connectada amb una Catalunya no buidada. Formiguegen allà baix una munió d'homes feministes, i les butxaques dels boomers vessen de pensions. És el futur?
Articles
L'aeroport de la ciutat insigne i notable, Andreu Mas-Colell [24 de maig]
Barcelona: decadència o falta de rumb?, d'Ignasi Aragay [1 de novembre]
Sí, a tots els homes, de Natza Farré [25 de novembre]
La Catalunya buidada i els Jocs d'Hivern, de Gemma Ubasart [19 de desembre]
Pensions: 'winter is coming', de Germà Bel [18 novembre]
'I quit', d'Anna Pagès [11 de desembre]
L'impensable, l'impossible... arriba. El dolor pels que han marxat; la innovació en vacunes, admirable i polèmica; les restriccions a un ésser de naturalesa social; nous passaports per franquejar noves fronteres.
Merkel marxa finalment del Bundestag. Mentrestant, els bàrbars esbotzen les portes del Capitoli, els aparadors es buiden a causa del desabastiment i se'ns demana que aprenguem a viure d'una manera (climàtica, energètica) nova. L'últim, o qui pugui, que pagui la llum.
Articles
És el canvi climàtic o és mal temps?, de Katharine Hayhoe i Friederike Otto [1 setembre]
Transició energètica, raves i fulles, de Miquel Puig [10 d'abril]
Un futur d'electricitat cara?, d'Albert Carreras [28 d'octubre]