El 21-J com a punt d’inflexió

La turistització és la transformació d’un lloc en funció de les necessitats dels turistes i l’activitat econòmica que en treu profit, en detriment de la gent que hi viu. A les Illes, aquesta turistització s’havia anat compensant amb taxes d’atur testimonials i salaris més o menys raonables, tot i la precarietat i l’estacionalitat; fins que durant la crisi de 2008, la desregulació de tot i la llibertat de mercat més salvatge va prioritzar el negoci per damunt de la vida –o de vides que mereixin ser viscudes, si voleu–, aquí i arreu, en una intensificació dels efectes més nocius de la globalització capitalista. 

El resultat ja el coneixem: impossibilitat d’accedir a un habitatge, col·lapse de serveis públics com la sanitat o l’educació, creixement poblacional insostenible, embossos a les carreteres, sobrecàrrega de feina dels treballadors i treballadores turístics, saturació d’espais naturals, restriccions d’aigua i un llarg etcètera que han de patir els sofrits residents. I unes autoritats que fa només uns dies el millor que tenien a dir era que el 21-J, sobretot, procuràssim “no molestar els turistes”. 

La mobilització ha estat un èxit i marca un punt d’inflexió en el malestar acumulat d’una societat que exigeix canviar de rumb sense haver d’esperar més diagnòstics obvis ni paraules buides. El 21-J ha estat un èxit per diversos motius: primer, perquè ha estat una mobilització de persones molt diverses, tant en termes d’edat, com de classes socials i ideologies. A diferència d’altres mobilitzacions a altres indrets turistitzats, tant d’Espanya com d’altres països, aquí els sindicats (CCOO, UGT i STEI) hi donaven suport actiu. Hi ha el medi ambient, hi ha l'habitatge i hi ha la pèrdua de qualitat de vida dels illencs, començant per la de qui treballa en el sector turístic. Aquesta és una de les claus de la transició que està per venir: no sabem com serà el nou model econòmic que necessiten les nostres illes, però tenim clar que la transició ha de ser justa i garantir una distribució dels recursos generats per l’activitat econòmica entre la majoria de la població, en lloc de generar desigualtats profundes, com està passant ara.

El 21-J ha estat un èxit, també, perquè abans de dur-se a terme ja havia provocat un gir radical en el discurs del PP sobre aquest tema, que fa només uns mesos hauria considerat ‘turismofòbiques’, paraules tan òbvies com dir que s’ha arribat al límit, amb el turisme; que no en calen més, de turistes. El Govern autonòmic fins i tot s’ha atrevit a obrir un procés deliberatiu per sondejar cap a on hauríem d’anar, si es vol canviar de rumb. Una altra cosa són les intencions, o que amb l’altra mà s’aprovi un macrodecret de simplificació especulativa que pretén més del mateix. 

Si el 21-J marca, en la meva opinió, un abans i un després en l’evolució de la societat illenca és perquè ens permet superar una Mallorca atemorida per la doctrina feudal del ‘vivim del turisme’, que justificava tots els excessos esmentats. Si més no, ens hi permet fer palanca de manera decidida, encara que necessitem ser moltes més per fer de contrapès. La mobilització desplegada i la que està per venir fa honor a la metàfora freudiana de ‘matar el pare’ (en el nostre cas, el turisme com a creador i no com a creació), un acte que calia perpetrar si és que volíem madurar com a societat.

Dit això, els reptes a partir d’ara no són fàcils, començant per mantenir alt el llistó de la mobilització social, que les evidències demostren que és l’únic llenguatge que entendran polítics i poders fàctics. Només duim un any de legislatura i són molts els fronts oberts que mereixen una resposta cívica com més coordinada i pertinent millor, que no perdi ni la creativitat ni la capacitat d’interpel·lar cada vegada més gent perquè s’hi sumi.

Tampoc no podem pensar que el poder quedarà de braços plegats després del 21-J. El primer objectiu serà el de neutralitzar les mobilitzacions, començant per la seva criminalització, especialment quan el mantra que ‘vivim del turisme’ deixi de ser del tot creïble. 

Caldrà també internacionalitzar no només la repercussió als mitjans de comunicació estrangers d’allò que perseguim –fita sobradament aconseguida–, sinó l’organització de les respostes a la turistització en clau glocal, perquè com he comentat en altres ocasions, això que ens passa és compartit amb altres pobles del món, començant per la Mediterrània. 

I generar, amb la mateixa clau que les respostes, propostes de canvi amb vocació de consens i continuïtat que no frustrin els desitjos i anhels de tanta gent que aquests dies hem sortit al carrer a dir “prou”, com les que ha plantejat i planteja el Fòrum de la Societat Civil, entre altres. Propostes que han d’implicar compromisos ferms per part de tothom, també d’unes esquerres que han governat durant vuit anys aquí i que encara governen a l’estat. I que més que “relat” s’haurien de focalitzar a aportar fets.