22/08: Nihilisme

SUPOSO QUE GAIREBÉ tothom ja va veure en el seu moment les imatges -que es van fer virals- en què un atleta francès tombava per terra tota la filera d’ampolles d’aigua preparades per a l’avituallament dels corredors de la Marató dels Jocs de Tòquio. Un gest antiesportiu que va indignar moltes persones. Des de llavors me les he mirat moltes vegades, perquè em semblen molt significatives d’un problema de fons del nostre temps. Em costa interpretar-ho com un accident involuntari. Diu el protagonista que li va relliscar una ampolla i es van anar tombant totes les altres. Potser sí, però no ho sembla. Però tampoc em sembla un intent estratègic i trampós de treure algun avantatge dins de la cursa. I si no és un accident ni un intent d’aconseguir un profit competitiu, llavors per què ho fa? L’única explicació és perquè sí, com un gest nihilista, sense altre objectiu. És això el que el fa més inquietant. Estem relativament preparats per a l’accident. Entenem, encara que ens repugni, que algú faci trampes per treure’n algun profit. El que més ens descol·loca és el gest destructiu, antiesportiu, de caràcter nihilista. Perquè sí. Potser per això es va fer viral: perquè davant del gest nihilista, gratuït, no sabem com reaccionar ni quina cara fer.