23/2: 'Cui prodest'

Probablement no sabem ben bé què va passar de veritat el 23 de febrer del 1981, tot i la fràgil versió oficial. En canvi, sí que podem saber força clarament quins efectes va tenir. El cop d’estat, o el cop de timó, que es va acabar produint aquell dia va donar per tancada la Transició posant-hi el fre i en part la marxa enrere. Una part dels poders reals de l’Estat van considerar que la Transició havia arribat massa lluny, o que hi havia el risc que hi arribés. I la van tancar. Sobretot en allò que més els inquietava, potser: l’evolució de l’estat autonòmic. Allò que de vegades anomenem el règim del 78 és potser més exactament el règim del 1981: el que va quedar establert l’endemà del 23-F, quan el rei convoca els principals partits espanyols, però no els bascos ni els catalans. El règim que es dibuixa aquell dia –ves a saber com– és una democràcia convencional, però amb tres zones d’exclusió. Tres temes en què la democràcia, com els telèfons mòbils, no té cobertura: la monarquia, la unitat d’Espanya (tal com ells l’entenen) i la no revisió del franquisme (que es podia mantenir dins de les estructures de l’Estat). No sé qui va fer què, aquell dia. Però, tot i que ara seran dies d’encenser, sembla clar qui i què en va treure profit.