23/8:Com el Cid

S’HA POSAT DE MODA en alguns sectors dir que tot el que està passant i tot el que passarà a l’Afganistan és culpa dels Estats Units i dels seus vint anys d’intervenció en aquest país. Certament, quan passa una cosa en un lloc és el producte d’una manera o altra de tot el que hi ha passat abans. Per tant, és evident que els Estats Units hi tenen un part important de responsabilitat, per acció o per omissió, per com van arribar, per com n’han marxat, per tot el que han fet i per tot el que han deixat de fer en aquests vint anys. Ara, alguna responsabilitat hi deuen tenir també els mateixos afganesos. Vull dir que la dinàmica interna de la regió no sembla que fos el paradís a la terra fins que els americans o els occidentals hi van injectar el verí de la discòrdia. De discòrdia ja n’hi havia. I, a més, abans dels vint anys d’intervenció americana hi va haver vint anys d’intervenció soviètica. ¿No hi tenen cap responsabilitat? Recomano llegir el magnífic llibre sobre aquella guerra de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx Els nois del zinc (el material dels taüts amb els quals retornaven els cossos dels soldats). Si no ho volem recordar, resultarà que el règim soviètic és com el Cid: capaç de guanyar les batalles de propaganda després de mort.