24/6: Mas-Colell

Andreu Mas-Colell em sembla una persona admirable. Fa molts anys, quan ell era encara a Amèrica, vaig sentir parlar-ne amb entusiasme als aleshores alcalde Maragall i president Pujol. Quan va decidir venir a aquest país a ajudar a fer-lo millor des de l’administració, vam tenir molta sort. El país hi tenia molt a guanyar, ell no res, més enllà de la seva vocació cívica de servei. Ha deixat una feina extraordinària en àmbits com la recerca i les universitats. El país, no sempre generós, de vegades l’ha barrejat amb discussions polítiques de poca volada. Però ell ha anat dient sempre el que li ha semblat, de manera lliure, i, com a demòcrata, compromès amb el dret dels ciutadans a escollir el futur que volen i que els convé. Aquesta trajectòria impecable pot fer ara que el Tribunal de Cuentas li atribueixi unes responsabilitats comptables milionàries i que li embarguin fins i tot la pensió. Els economistes més prestigiosos del món han posat el crit al cel i han manifestat la seva perplexitat. Gràcies a això s’han adonat d’uns procediments aberrants que afecten més persones. Perquè han de saber que el cas d’Andreu Mas-Colell és especial, però no pas únic ni excepcional. En ell es fa més visible i més escandalós allò que afecta a molts.

Vicenç Villatoro és escriptor