29/3: Fragilitat

POTSER LA GRAN qüestió del segle XXI és la fragilitat. Un vaixell encalla enmig del canal de Suez i trontolla tot el comerç mundial. Un virus s’escapa d’un mercat de la Xina i canvia la vida quotidiana de tota la humanitat. No és que el món sigui en el nostre segle més fràgil que mai. És que la constatació d’aquesta fragilitat xoca d’una manera abrupta amb la il·lusió de seguretat i de solidesa que la ciència i la tècnica havien ajudat a crear a finals del segle passat. Zweig ja advertia a El món d’ahir que allò que semblava una sòlida casa de pedra podia esdevenir en un instant un castell de cartes que s’emporta una bufada de vent. En el nostre segle la diferència és que, tot i mantenir-se la imatge il·lusòria que vivim en un món protegit i estable, els cops de vent que fan caure el castell de cartes poden passar ben lluny i afectar de seguida tot el planeta. Les narratives del segle XXI recullen sovint com un fet menor i accidental pot acabar generant un cataclisme. Havíem cregut, perquè ens ho havien dit, que caminàvem sobre un sòlid terra de marbre. I descobrim cada dia que el que semblava un camí sòlid és de fet la superfície glaçada d’un llac, que en qualsevol moment es pot esquerdar. I no sabem ni tan sols el gruix que té el gel.