29/8: Exportació

La democràcia és el millor sistema de govern que hem trobat, però té una pega: no es pot exportar a punta de baioneta. Per ingenuïtat o per poca traça, els Estats Units i altres països occidentals ho han intentat en diverses ocasions, la darrera a l’Afganistan, sense èxit. La democràcia imposada des de fora amb una intervenció militar no arrela si no hi ha un teixit social interior que la vulgui i l’aguanti. Al contrari, sovint una imposició estrangera la fa antipàtica. Una altra cosa és que, quan una societat ja té aquesta demanda, alguna força l’ajudi a superar les barreres per arribar-hi. La democràcia és exportable allà on n’hi ha demanda. Si creiem en la democràcia, el que cal és ajudar a fer que existeixi la demanda. Passa amb tots els sistemes polítics. La Unió Soviètica va exportar amb els seus tancs el comunisme a tot l’est d’Europa al final de la guerra i quan va caure la Unió Soviètica tots aquests règims comunistes van anar caient. En canvi, a Cuba o a la Xina, on s’hi arriba per una dinàmica interna, no per importació, continuen existint, amb tots els defectes que es vulgui. Quan un règim s’imposa des de fora per la força, cau quan aquesta força se’n va. Només dura allò que està madur en la mateixa societat. Per bé o per mal.