Los 40 com a canvi de model

El Govern ha dedicat 580.000 euros a pagar la festa de Los 40 Music Awards (m'he equivocat quan ho escrivia i m'ha sortit en pantalla Los $0; és un error que conté un encert) com a part, segons el conseller del ram Iago Negueruela, “de l'estratègia de promoció turística de les Balears fora dels mesos estivals”. És a dir, que hem desestacionalitzat (podeu aplaudir) i, per fer servir l'argot que s'usa en aquests casos, hem posicionat el producte quan la temporada ja havia acabat. És a dir que, en ple mes de novembre, amb els hotels ja tancats, hem aconseguit que es parli de les Balears als mitjans de comunicació i a les xarxes socials (el producte, per si el lector no està al cas, som nosaltres mateixos; més ben dit: aquestes illes són el producte; nosaltres som la impuresa que el producte du adherida). Si més no, als mitjans de comunicació i a les xarxes que s'interessen per estrelles del trap com Rosalía i Rauw Alejandro, i per la notícia que venien a Mallorca no tan sols a cantar, sinó a anunciar el seu feliç nuviatge (llàstima per Rosalía, que fa un parell d'anys encara oferia coses musicalment valuoses).

El grup Prisa, propietari de la marca Los 40, maneja doblers per comprar Mallorca sencera o a trossos, si li ve de gust (els mallorquins segurament els la vendrien), de manera que el donatiu de les nostres autoritats el degueren trobar molt graciós, en cas que s'assabentassin que l'havien percebut. No van ser tan sols els 580.000€ del Govern, sinó també 350.000 del Consell de Mallorca i 50.000 del Consell d'Eivissa (Alejandra Torres, presidenta del Consell de Formentera, va explicar que ells van declinar participar-hi perquè els semblava un error; Menorca ja sabem que sol quedar a part d'aquestes coses). Fet i fet, quasi un milionet d'euros, en unes administracions que ens passam la vida queixant-nos, amb raó, que estan infrafinançades. Però el millor de tot és que els doblers del Govern provenien de l'Impost de Turisme Sostenible, ecotaxa per als amics. El ja mencionat conseller Negueruela i el portaveu de MÉS Miquel Ensenyat han sortit a defensar aquest desviament d'uns fons que són finalistes: és a dir, es recapten amb la finalitat, com el seu nom indica, d'afavorir el turisme sostenible. Això vol dir protegir el paisatge i el territori, no pagar una gala presentada per Ibai Llanos. El portaveu d'Unides Podem, Alejandro López, en un atac d'audàcia, va deixar caure que “a lo mejor” aquests fons no havien estat ben gastats. Va haver de ser un diputat de MÉS, Joan Mas Collet, qui denunciàs (a títol personal, això sí) una de les claus de la qüestió: en qualsevol cas una multinacional –com Prisa i Los 40– no hauria de tenir accés a doblers públics. I (afegim) si a més són doblers específicament destinats a una qüestió troncal com la defensa del territori i el paisatge, una de les qüestions que justifiquen l'existència d'un govern com l'actual, molt pitjor encara.

L'altra clau es refereix a idees tan pregonades com el canvi de model econòmic o la declaració de l'emergència sanitària. Quin és el cost ambiental d'un muntatge (un 'event', que diuen alguns) com Los 40? Quin canvi de model representa? És això el que s'entén com a turisme cultural? Què és cultura, per a aquells que parlen de turisme cultural? Aquelles activitats que generen impactes a les xarxes? El nostre canvi de model ha de consistir a anar a la recerca de visionats a YouTube i a Twich? La circularitat aplicada al turisme comença per desviar fons finalistes cap a actuacions espúries com aquesta? La foto de Los 40 potser acumula likes a Instagram, però vista des d'aquí desprèn frivolitat, cinisme i mala praxi.

Sebastià Alzamora és escriptor