6/7: Futbol en obert
El futbol en obert continua sent un extraordinari producte televisiu, amb unes audiències fabuloses. Per exemple, dos partits tan diferents com la final de la Champions femenina entre el Barça i el Chelsea i el debut de la selecció espanyola masculina a l’Eurocopa davant de Suècia (tots dos sense pròrroga) van tenir entorn de 850.000 espectadors a Catalunya. El futbol és capaç de sumar moltes audiències. Hi ha espectadors a qui els agrada l’espectacle, jugui qui jugui. I el futbol mobilitza també grans emocions i suma en l’audiència els qui volen que guanyin (o perdin) els uns i els qui volen que guanyin (o perdin) els altres. Hi ha a qui li agradaria llegir les audiències com una mena de referèndum sobre adhesions, com si tots els qui miren un partit ho fessin per la mateixa raó i amb el mateix sentiment. Al contrari, les audiències són més altes quan sumen els qui s’ho miren per raons diferents i contradictòries. Però sí que són un referèndum a favor del futbol en obert. Hi ha aquestes audiències perquè els espectadors l’enyoren i tenen ganes de veure’l. I sembla estrany que la televisió en obert i el món del futbol hagin gairebé renunciat a un producte que està demostrat que atreu el públic, gairebé més que qualsevol altre.
Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor
