Un 'new deal' per als 8.000 milions

Ja és oficial que som 8.000 milions d'humans. Per a la generació del baby boom, això de ser una gentada sona familiar. Vaig estudiar en una escola que tenia quatre classes per curs, i a cada classe s'hi havien arribat a entaforar 44 alumnes. En una època en què el més global que vèiem era un mapamundi penjat d'un clau a la pissarra, sonava estranyament internacional sentir explicar als professors que el districte cinquè de Barcelona (que és com en dèiem del Raval) tenia tanta densitat de població com Calcuta, però ja es veia que una medalla no devia ser, precisament. El transport públic i les naixents autopistes d'accés a Barcelona anaven a petar i a les platges de la Barceloneta no s’hi podia posar la tovallola.

Ja es començava a parlar de contaminació, però el primer problema gros de futur de què vaig sentir parlar als adults va ser la crisi del petroli del 73, quan els experts van advertir que l’or negre (així en dèiem) s’estava acabant. D’això farà mig segle l’any que ve, i avui sabem que més aviat serà el petroli el que acabarà amb nosaltres.

Aquella apocalipsi sembla avui de fireta comparada amb la que tenim al damunt. L’accés a l’aigua, a l’aire net, als aliments, a la salut, a un clima sostenible i al benestar compartit exigeixen que ens comprometem a organitzar-nos d'acord amb una mena de new deal planetari, un nou ordre mundial que no s’està acordant perquè equivaldria a tocar la lògica dels estats i dels blocs, i a cancel·lar la lògica especulativa privada que governa tantes decisions. I si és així, sembla que un cop més aprendrem la lliçó quan serà massa tard.