9/9: El drama Novell
La història de Xavier Novell, fins fa poc bisbe de Solsona, em sembla un drama humà que mereix respecte. Per això m’ha sabut greu que hi hagi hagut tantes aproximacions estrictament frívoles, morboses o sarcàstiques. El xoc, en una persona, entre les conviccions i les pulsions humanes és una font de drames, que han tingut extraordinàries expressions literàries. “Catòlic só, mas la fe no m’escalfa”, escrivia Ausiàs March, i bona part de la seva obra neix del dramatisme amb què viu aquesta contradicció. En el cas Novell diria que hi ha hagut acarnissament perquè molta gent li tenia ganes. Uns perquè el consideraven un reaccionari. Uns altres perquè el veien com un independentista. Altres, perquè era difícil de classificar. Molts perquè, quan algú s’ha passat la vida, per vocació i ofici, fiscalitzant i jutjant la vida privada dels altres, et venen moltes ganes de fiscalitzar i jutjar la seva. Però també perquè, quan es produeix en algú aquesta tensió entre les conviccions que proclama i la vida que viu, ens acaben semblant més normals aquells que ho superen feliçment a base de cinisme que aquells que ho viuen d’una manera dramàtica i adolorida. És un drama. Però ara aquests drames no ens agraden. Preferim les comèdies.
