Davant les ‘fake news’: ciència ciutadana

Coordinadora del Programa de Ciència Ciutadana Marina a les BalearsEn l’era de la desinformació i les fake news pren més valor que mai allò de “no et creguis tot el que sents, i del que veus, només la meitat”. Perquè ja fa temps que costa distingir allò que és real d’allò que és pura inventiva, i per això el coneixement i el rigor científic són cada vegada més importants. Però, per molt coneixement que es generi, si només queda a l’àmbit de la ciència, de què ens serveix com a societat? Aquí rau la importància de saber com transmetre el coneixement, tant a la ciutadania com a les institucions.

La ciència ciutadana és el vehicle perfecte per unificar el món científic amb la societat civil, i pot facilitar molta informació útil a les administracions. Una de les vies que avui tenim damunt la taula és Observadors del Mar –una plataforma web on poder incloure les teves troballes científiques tot esperant que l’expert/a validi allò que has fotografiat. Aquesta és una opció molt recomanable –n’hi ha d’altres–, perquè té una amplia trajectòria (va néixer el 2012) i parteix d’institucions científiques referents i públiques, com el CSIC –Consell Superior d’Investigacions Científiques. A través de la ciència ciutadana, cadascú de nosaltres és un cocreador d’informació: veim alguna espècie, la fotografiam i la 'pujam' a la web www.observadoresdelmar.es.

Especialment a la mar, on hi ha dificultats evidents per estudiar el medi, una bona observació pot marcar la diferència. Cada mirada és única. Però –com ja he dit abans–, del que veim només ens n'hem de creure la meitat. I, en aquest cas, l’altra meitat són les persones expertes que validen la nostra informació, la qual cosa no passa a tots els portals, però sí a Observadors del Mar, on més de 70 científics i científiques estatals i internacionals validen quina espècie s‘ha identificat.

En aquest intercanvi entre la comunitat científica i la ciutadania es produeix una win-win situation (expressió anglesa per mostrar que ambdues parts hi surten guanyant): per una banda, les persones investigadores nodreixen els seus estudis amb més dades; per l’altra, la gent aprèn i a la vegada té la satisfacció que la seva aportació servirà per a alguna cosa –un sentiment gens menyspreable en els temps que vivim.

Però el més important és que tot aquest coneixement creat des de l’àmbit científic amb aportació ciutadana no quedi només reflectit en articles, revistes, pòsters i congressos. CAL –sí, amb majúscules– traspassar aquesta informació a les administracions públiques, que són les que prenen les decisions de gestió. I encara diria més: aquest traspàs ha de ser immediat, perquè, si no, es prenen decisions amb informació desactualitzada i, a vegades, basant-se més en llegendes urbanes que en evidències empíriques.

Per tant, davant la desinformació creada per l’excés d’informació, millor ser partícips del procés de crear-la i disposar del rigor aportat per experts. Perquè si som coneixedors d’una situació i de les solucions possibles, podrem incidir en accions de gestió com a societat.