Les absències
En un decorat de cartó pedra ha jurat la Constitució Elionor de Borbó. En una cerimònia dignificada pel discurs de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hàbil quan posa la voluntat popular com la raó de ser del Congrés de Diputats i adopta un to aspiracional parlant d'una Espanya pròspera, diversa i progressista. Un discurs més simbòlic que real perquè Armengol només s'ha pogut dirigir a una part dels representants de la sobirania popular. Les absències pesen més que les presències. Per més que els màxims representants de l'Estat despleguin simbolisme i protocol, la institució de la monarquia no està avui per damunt dels reptes polítics. L'absència del president de la Generalitat i del lehendakari, a diferència de la jura de Felip VI, són l'exemple del trencament del paper moderador i representatiu de la monarquia. L'operació Elionor culmina l'intent de passar pàgina als escàndols del seu avi, però Elionor carrega amb els errors polítics del seu pare. Si la monarquia és difícil de justificar al segle XXI encara ho és més des que Felip VI va estripar el paper moderador l'octubre del 2017. L'absència dels diputats, senadors i presidents que representen les nacions que formen l'estat espanyol deixen l'operació Elionor en un gest buit. Armengol va recordar Estellés amb "allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble" i de pobles n'hi ha uns quants que no van estar representats en la cerimònia.