Dietari VV

30/1: Abstencions

Normalment, en els processos electorals només es parla de l’abstenció durant un parell d’hores del dia de les votacions, entre les vuit del vespre que tanquen els col·legis i les deu que comencen a saber-se resultats. És a dir, només se’n parla quan no hi ha res més de què parlar. Quan ja hi ha resultats, l’abstenció s’oblida. Perquè, al cap i a la fi, a l’hora de configurar Parlaments o triar alcaldes o presidents tant se val que hagi votat tot l’electorat com que només voti una quarta part: els resultats s’apliquen ben igual. Però aquesta vegada, es digui o no, la por a l’abstenció marcarà tota l’estranya campanya electoral que comença. En unes circumstàncies i un calendari decidit pels jutges que semblen una invitació a abstenir-se, aquesta campanya –sense il·lusió, probablement lletja– tindrà per objectiu que cada partit combati l’abstenció dels seus. De vegades les campanyes es fan per atreure indecisos. Aquesta es farà per evitar abstencionistes (entre els propis). Perquè el resultat d’aquestes eleccions dependrà de qui s’absté. O, més ben dit, de com es distribueix l’abstenció –que de ben segur hi haurà–, si d’una manera més o menys uniforme o més aviat concentrada en alguns electorats. Guanyarà i governarà qui menys vots perdi.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor

stats