Ha acabat la tempesta financera?
Els esdeveniments recents que han colpejat el sector financer han provocat un augment de la desconfiança en els bancs, un sector on cada inversor mira amb lupa qualsevol indici de dubte que pugui generar una entitat. L’índex de referència del sector bancari, l’EUROSTOXX Bank Index, ha experimentat una caiguda del 10% aquest mes, però, a priori, les ràtios bancàries no han canviat i continuen mostrant la mateixa solidesa que abans de la tempesta.
Per mesurar la salut d’un banc, moltes vegades els inversors professionals tenen en compte els credit default swaps, o CDS, que són un instrument derivat que serveix com a assegurança d’impagament enfront de possibles eventualitats que pugui experimentar una entitat; en altres paraules, la seva funció és assegurar el deute d’un banc. Cal recordar que uns nivells de CDS entorn als 50-100 punts indiquen que l’entitat no presenta problemes per als inversors des del punt de vista de risc de crèdit.
Durant la crisi de Credit Suisse, els CDS van reaccionar de manera clara ja fa pràcticament un any, i es van enfilar de 60 a 150 el juny de 2022, coincidint, per una banda, amb una sentència incriminatòria relacionada amb el blanqueig de capitals i, per l’altra, amb un profit warning del banc en què s’informava que es preveia tancar el segon trimestre de 2022 amb pèrdues.
A partir d’aquests fets, els inversors ja preveien problemes a l’horitzó de Credit Suisse i els CDS es van mantenir per damunt de 200 des de mitjans de 2022, arribant a 1.078 la setmana passada. Per això podem afirmar que, tot i que els balanços estaven sanejats i les ràtios de capital exigides pel regulador eren adequades, la percepció dels inversors era una altra; els problemes eren sobradament coneguts pel sector i la desconfiança amb el banc anava a l’alça, una desconfiança que només s’ha pogut aturar amb l'adquisició de Credit Suisse per part d’UBS aquest cap de setmana.
Si ens centrem en l’anàlisi dels CDS per valorar possibles problemes futurs, la següent entitat a la qual hauríem d’estar atents és Deutsche Bank, amb uns CDS que han arribat pràcticament a 200, i tenint en compte que és un banc no exempt de problemes en els darrers anys, com per exemple els relacionats amb fraus en inversions suposadament sostenibles.
Mirem cap a l’altra banda de l’Atlàntic. La tempesta creada pels bancs americans, primer amb el Silicon Valley Bank i el Signature Bank, i després amb el First Republic Bank, tots ells bancs poc diversificats i de caràcter regional, pot ser que derivi en un contagi a altres entitats també de caràcter regional i poc diversificades que han experimentat forts descensos a la borsa, com poden ser Comerica i Zions Bank. De totes maneres, és important denotar que el cas de Credit Suisse no guarda cap relació amb la banca americana, i que la banca europea presenta balanços més sòlids, diversificats, i amb ràtios de capital i liquiditat superiors a les de la banca americana.
En el cas de la banca europea, haurem d’estar atents a l’evolució dels CDS al llarg de les pròximes jornades i a l’impacte que hagin pogut tenir les polítiques i declaracions dels bancs centrals, els quals han garantit la liquiditat al sector i recolzat la validesa de les ràtios financeres exigides per la regulació, per veure si s’ha pogut parar l’efecte contagi de la crisi de confiança que estem vivint en el sector financer, o si, per contra, assistirem a noves turbulències.
La volatilitat del sector financer s’allargarà algunes setmanes. Això no obstant, a mesura que les notícies negatives remetin, la situació tornarà a la normalitat i, tot i que la tensió entorn del sistema bancari es mantindrà durant un temps, la crisi de confiança sembla que no es transformarà en una crisi estructural, amb la qual cosa previsiblement durant les properes sessions les cotitzacions bancàries recuperaran el terreny que han perdut.
