Per què acaben els programes a quarts de tres de la matinada
Com a persona que s’enfanga regularment en el fangar de les dades d’audiència, una de les preguntes que em fan més és per què algunes cadenes fan acabar els seus programes a hores tan intempestives. La resposta és: pel share. Intentaré fer un resum abreujat de com va la cosa. Hi ha dues dades fonamentals, en audiència, el nombre d’espectadors i la quota de pantalla. La primera magnitud mesura quants espectadors ha tingut un programa de mitjana. La segona expressa quin percentatge suposaven aquestes persones del total de televidents en aquell moment. Una quota -o share - del 10% vol dir que, a aquella hora, un de cada deu espectadors et mirava.
Però aquest índex és una mica trampós: un 10% poden ser 10.000 espectadors... o bé 250.000, depenent de l’hora. Quan Telecinco allargassava cada episodi del seu serial sobre Rocío Carrasco fins ben entrada la matinada, perdia el gruix d’espectadors. Però els que quedaven desperts davant la pantalla li permetien obtenir un share astronòmic, superior al 30%. A la cadena li costava relativament poc mantenir el programa una hora més i, en canvi, el rèdit en share era important, ja que a aquella hora la resta de cadenes són (comprensiblement) ben poc competitives.
Hem parlat abans de les dades dels programes: espectadors de mitjana i quota. Ara bé, quan parlem d’una cadena en conjunt, l’única dada que importa és el seu share global, del dia i del mes. I aquí és on entren en joc els esteroides de la matinada. Si entre la una i quarts de tres de la matinada -l’hora en què els audímetres donen per tancada la jornada televisiva- una cadena ha mantingut una quota aclaparadora, això li millora la mitjana del dia. I, si ho fa prou vegades, la del mes.
Aquest és només un dels múltiples trucs que fan servir les televisions per inflar els seus resultats. Al capdavall, el share és qui determina el volum d’anuncis i, per tant, qui viu i qui mor en la selva televisiva. (Espòiler: sempre viuen els mateixos.) Els programes eterns acaben tenint mitjanes d’espectadors baixes, però aleshores la cadena parteix la primera hora, li dona un nom perquè computi en solitari, i és aquesta dada la que li permet ser als rànquings de programes més vistos.
TV3 sempre s’ha enorgullit de no maltractar l’espectador i deixar-lo anar a dormir a una hora prou catòlica. Però el lideratge -que probablement perdrà aquest juny per l’Eurocopa- és un número més volàtil del que podria semblar a simple vista. I susceptible de ser manipulat o forçat. A més, ¿qui té la paella pel mànec en l’organisme que determina tècnicament com es mesuren les audiències? Exacte, ja els hi havia dit, al paràgraf anterior, que sempre eren els mateixos.
