L'accent greu de València
Aquesta setmana, durant una roda de premsa, el portaveu de Vox a l’Ajuntament de València, Juan Manuel Badenas, va tenir el seu moment de glòria quan va tapar l’accent greu del topònim València, que estava retolat a la paret, amb un adhesiu de la bandera espanyola. D’aquesta manera, el tal Badenas volia fer palesa la seva exigència que tots els documents oficials del consistori incloguin el topònim escrit en la forma espanyola, Valencia, sense accent gràfic. De fet, així ho va aprovar el ple municipal, fent valer la majoria absoluta del govern PP-Vox (que l’alcaldessa María José Català va mantenir oculta fins passades les eleccions generals: aquesta maniobra també la va dur a terme, a Palma, el batle Jaime Martínez, que es va fer un fart de presumir que governaria “en solitari”, fins que va fer públic –també després de les eleccions– que tenia un govern amb Vox, ja acordat de sotamà). Per a les autoritats consistorials de Vox a València, és urgent i peremptori que el topònim en castellà sigui assumit com a oficial per tothom, i que sigui, per tant, el que s’usi a totes les comunicacions, internes i externes, de l’Ajuntament.
La temptació és considerar-ho una anècdota, una de tantes bajanades protagonitzades per un dels molts capsigranys que Vox ha col·locat en llocs d’una certa responsabilitat públics. I, fins a un cert punt, no és una altra cosa: un d’aquests gestos d’arrogància amb què s’adornen els ignorants i els sectaris, inconscients que, en realitat, no fan més que el ridícul, un ridícul profund i aparatós, de vergonya aliena. Ara bé: també connecta amb una de les obsessions del nacionalisme espanyol, que són justament els topònims (i, lligats amb ells, els mapes). N’hi ha prou de recordar que el PP (no Vox, sinó el PP) ha exigit reiteradament l’ús de topònims espanyols o espanyolitzats als Països Catalans, com ara Mahón o Palma de Mallorca. També ha protestat històricament (el PP, no Vox, que no hi era) per coses com el mapa d'El temps de TV3, ja que els enerva veure el País Valencià, les Balears i Catalunya representades conjuntament.
Són, naturalment, expressions banals d’unes conviccions ultranacionalistes que tenen arrels històriques fondes (el vincle amb el franquisme és el que ve primer a la memòria, i és absolutament cert). Aquest és un punt fort de confluència ideològica entre el PP i Vox, i això no és anecdòtic perquè parlem de les forces primera i tercera al Congrés de Diputats. La seva aspiració seria la desaparició de la llengua catalana dels indrets on es parla, començant pels usos tradicionalment més visibles, com és la toponímia i els documents de l’administració pública. En això (ells que sempre es queixen de presumptes malbarataments de diner públic per part d’esquerres i nacionalistes catalans, balears, valencians o bascos) estan decidits a gastar els diners de la Hisenda pública. No cal cap justificació per usar el català, però si en voleu una, és cert aquesta que diuen: que parlar i escriure en català (o en valencià, si ho preferiu) és, a dia d’avui, antifeixista.
