Ací s'acaba (i comença) tot
Cap de Brot és el nom d'una nova editorial literària amb seu a Girona, que publica llibres en català sota una divisa ben clara: “Una editorial que no té por”. No en deu tenir, perquè surt a camí dels lectors amb tres llibres excel·lents però gens obvis: el segon llibre de poemes de Laura G. Ortensi, una excel·lent poeta jove, titulat La marca de l'ham, i dues recuperacions de clàssics, un de difunt i un de ben viu: Ocells de fang, de Santiago Rusiñol, i Ací s'acaba tot, de Josep Piera. Seguiran ben aviat títols de Carme Guasch, Lluís Lucero Comas i Giordano Andriola, traduït per Josep Domènech Ponsatí. Els llibres que surten d'aquest Cap de Brot són bonics, ben dissenyats, fins i tot pulcres, i fan llegiguera i bona companyia.
Aquest dissabte va tenir lloc a la llibreria Ona la presentació del llibre de Piera, que a la vegada també va ser com una presentació en societat de l'editorial, a més d'una festa sorpresa dedicada a l'autor, sense més motiu que celebrar la seva literatura i l'amor de Josep Piera per la vida compartida amb els amics. D'això, del goig de viure i de la voluntat de viure que s'obre camí per la pell ferida d'un cos malalt, fins a imposar-se a la mort, de la memòria que salva i del present que queda enrere per convertir-se en passat, tracta justament Ací s'acaba tot, un dietari d'una estada de l'autor a Nàpols i Sicília a mitjans dels anys vuitanta, en el decurs de la qual va tenir una topada greu de salut que li va fer mirar per primera vegada la mort cara a cara, quan encara no havia fet els quaranta anys. Lluny de casa, estranger en un hospital on les úniques alegries eren les veus dels infants que jugaven a fora i la lectura de poesia.
Piera, que fa un parell d'anys va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha revisat aquesta nova edició del llibre i hi ha afegit un epíleg que és com un darrer capítol afegit al text amb el pes dels trenta-dos anys transcorreguts des de la primera edició. A més d'un dels nostres poetes de capçalera, Piera excel·leix com a prosista en els llibres de viatge i de memòries, en títols com El cingle verd, Seduccions de Marràqueix o la trilogia memorialística formada per Puta postguerra, Els fantàstics setanta, 1969-1974 i Canvi de rumb. Els fantàstics setanta, 1975-1979, sense oblidar un llibre singular i tan gustós com El llibre daurat: la història de la paella com no s'ha contat mai. A Ací s'acaba tot practica una indagació sobre el propi jo que constitueix, com ha dit el poeta Joan Deusa, “el treball humà de veure el món com un miracle, i el miracle és el diàleg”.
Josep Piera, en efecte, és un home de diàleg, tant en la literatura com en la vida. També un ferm partidari del plaer, que es coneix millor després d'experimentar el dolor. “El cos malalt assaboreix intensitats de vida”, diu un poema de Biel Mesquida. A l'epíleg que ha afegit a aquesta bella nova edició d'Ací s'acaba tot, Josep Piera tanca el volum així: “Vivim en el plaer i en el dolor, en el real i en el fantàstic, en la presència i l'absència, en el que tenim a tocar i en el que imaginem. Vivim la vida i morim la mort. I això és tot”.
