Què s'aconsegueix (i què no) amb la gratuïtat del transport públic
Una de les polítiques que el govern espanyol ha renovat com a part del nou paquet de mesures econòmiques aprovades el 27 de desembre és la bonificació dels preus del transport públic. Els autobusos de titularitat estatal i els bitllets de Renfe de Rodalies i Mitjana Distància seran gratuïts fins a finals de 2023, i si les administracions autonòmiques i locals accepten reduir els preus dels abonaments urbans i interurbans un 50% (com a mínim), l’Estat els proporcionarà ajudes directes per finançar el 30% del cost. L’Autoritat del Transport Metropolità a Catalunya ja ha confirmat que mantindrà els descomptes vigents durant sis mesos, excepte en el cas de la T-Casual.
Aquest tipus de política té potencial per reduir el que en economia s’anomena externalitats negatives. Bàsicament, els preus més baixos fomenten la demanda de transport públic i, eventualment, es genera una substitució d’una part del transport privat per transport públic. Si això s’acabés produint, els usuaris directes d’aquest servei no serien els únics afectats, perquè, a través de la reducció de les emissions de gasos contaminants dels vehicles privats, tota la població es beneficiaria de la millora de la qualitat de l’aire i la reducció dels nivells de contaminació ambiental.
Des del punt de vista empíric, anàlisis polítiques similars implementades en altres països mostren que, tot i que s’observa un augment clar dels viatges en transport públic, no s’aconsegueix reduir significativament l'ús del transport privat. Aquests canvis més profunds depenen, en major mesura, d’altres factors relacionats amb el transport públic, com la proximitat a la xarxa, la freqüència de pas i el temps total de trajecte.
Fins i tot en el cas extrem que el servei sigui gratuït, els resultats apunten a conclusions molt semblants. L’any 2013 Estònia va introduir aquesta política i els estudis que avaluen els seus efectes mostren un augment en la utilització del transport públic del 14%, amb una afectació més important per a les famílies amb rendes més baixes. Tot i això, la reducció en el transport privat va ser pràcticament nul·la. Un resultat similar s’observa en l’estudi experimental realitzat a Santiago de Xile: les famílies que reben l’accés gratuït al servei de transport públic incrementen un 10% l'ús que en fan, però aquest canvi no afecta els viatges en hora punta i, per tant, aquests nous desplaçaments es dediquen a activitats addicionals d’oci en dies i hores majoritàriament no laborables.
Aquests resultats suggereixen que les polítiques de reducció de tarifes no aconseguirien eliminar l'externalitat negativa mediambiental. I les dades també ho demostren a casa nostra: un estudi preliminar realitzat per tres professors del departament d’Economia de la UB i la UAB sobre la política introduïda pel govern espanyol (setembre de 2022), mostra com l’increment en els viatges en transport públic experimentat durant els primers tres mesos no produeix una reducció dels principals contaminants presents a les 23 ciutats analitzades. Aquest resultat va en la línia dels estudis anteriors i confirma que no disminueixen els desplaçaments en transport privat. Per tant, si aquest és l’objectiu del govern, queda clar que una reducció (o fins i tot l’eliminació) de les tarifes no serà suficient. Per aconseguir la substitució del transport privat pel públic, els canvis de preus s’han de complementar amb una millora del servei públic que aconsegueixi reduir el temps de desplaçament, perquè aquest factor apareix, en la majoria d’estudis, com el que té més capacitat de generar un canvi en el comportament dels individus pel que fa al transport.
De totes maneres, això no implica que aquesta política no sigui desitjable, perquè facilita l’accés a les activitats d’oci a una part important de la població (la més vulnerable). Simplement es tracta de tenir clars els efectes reals d’aquest tipus de política i vendre-la com el que és i no com el que teòricament podria ser. També caldria plantejar-nos si el cost d’abaratir el transport públic per a tota la població és la millor opció per facilitar l’accés a activitats d’oci d’un subgrup de la població o si, alternativament, podríem combinar una reducció de preus exclusivament destinada a la població vulnerable amb la millora generalitzada de la xarxa de transport públic, una mesura que sabem que genera, de manera efectiva, la tan buscada substitució del transport privat pel públic.