Acord a València, desacord al Prat
Com que mai dura, l'alegria a casa del pobre, ahir hi va haver una bona notícia (la represa de relacions entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana, amb reunió dels presidents Pere Aragonès i Ximo Puig, a València), però va quedar eclipsada per una altra: la no ampliació de l'aeroport del Prat (si més no, de moment) a causa de la sortida abrupta del govern d'Espanya de l'acord que tenia amb el govern català al respecte. Succeeix, però, que la primera notícia no és polèmica d'entrada (tot i que segurament ho acabarà sent, perquè tot el que són relacions entre comunitats de parla catalana, o Països Catalans, està abocat a la controvèrsia), mentre que la segona va aixecar des del primer moment una polseguera visible des de tot arreu. El govern d'Espanya culpa la Generalitat del fracàs de l'acord (i a l'inrevés), el PSOE en culpa ERC i Junts, Junts en culpa ERC, ERC en culpa Aena, Aena ho posposa per d'aquí cinc anys (amb l'esperança que a Catalunya ja hi governin els socialistes i tot sigui més fàcil per als seus interessos), etc. Tot això, sense oblidar la divisió de parers entre els socis de cadascun dels governs de coalició, el català i l'espanyol. El més interessant que he sentit fins ara sobre el tema ho explicava el corresponsal econòmic d'aquest diari, Àlex Font Manté, a Catalunya Ràdio: en realitat no cal ampliar ni construir cap pista per fer de l'actual aeroport del Prat un hub internacional, però això suposaria sobrevolar Gavà. I pel que sembla, ningú s'ha aturat a calcular quin seria el cost d'indemnitzar els veïns afectats, o d'equipar les seves llars amb el pertinent aïllament acústic.
En fi, sens dubte en sentirem a parlar. També hauríem de sentir a parlar prou de la nova etapa de relacions entre les dues Generalitats, que de moment ha dut un acord sobre la reciprocitat de les respectives televisions públiques, TV3 i À Punt. L'entesa entre Aragonès i Puig se suma a la que ja es va formalitzar entre Puig i Francina Armengol, de manera que la reciprocitat s'hauria de fer extensiva també a la televisió autonòmica balear: fa poc la Federació Llull va demanar això a Pere Aragonès, i ara l'entitat (que agrupa Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear) ja ha expressat la seva satisfacció per aquesta primera passa en la bona direcció. Cal, però, no aturar-se aquí: s'ha de fer feina conjuntament perquè les noves lleis de telecomunicacions i audiovisual no deixin al català una presència merament testimonial. I és fonamental que els tres governs —català, valencià i balear— estableixin polítiques sobre els drets lingüístics, amb un objectiu: garantir que els ciutadans catalanoparlants puguin viure íntegrament en català a les comunitats en què aquesta llengua és oficial, protegits d'abusos de poder i d'actituds agressives o discriminatòries. Menysprear o discriminar una persona pels seus drets lingüístics és tan greu com fer-ho pel seu color de pell, sexe o religió. Els drets lingüístics són drets fonamentals.
