Catedràtic de la UIBD’ençà que el setembre del 2008 la fallida de Lehmann Brothers multiplicà els efectes d'una crisi que mesos abans havia tret el cap a les Balears i provocà una de les majors contraccions econòmiques que es recorden, la prioritat a l’Arxipèlag no ha estat altra que recuperar el nivell d'ocupació i producció precrisi.
Francament, mai no he considerat adequat prendre l’any 2007 com a punt de referència per tornar-hi. Ni tan sols em sembla correcte plantejar la qüestió en termes purament quantitatius, perquè significa retornar a una economia que havia aconseguit aquell nivell d’ocupació i de producció amb un model de creixement que, com la crisi ha posat en relleu, era insostenible en el temps.
Sigui com sigui, el cert és que es pot afirmar que l’economia balear ha recuperat el nivell d’ocupació i producció de l’any 2007. Ja a finals del 2015 es varen recuperar els nivells d'ocupació, de manera que, avui dia, la xifra de treballadors afiliats a la Seguretat Social supera amb escreix els 455.694 afiliats de l'any 2007. Alhora, a punt d’acomiadar l’any 2016 i amb la certesa que es compliran les previsions de creixement, es pot afirmar que el PIB balear superarà enguany els 27 mil milions d'euros (en preus constants del 2010), un fet que només s'havia aconseguit durant el bienni 2007-2008.
No obstant això, el creixement de l’ocupació i del PIB són de les poques dades macroeconòmiques que aportaran alegria al Cap d’Any. La factura de l'atur, la del dèficit públic i la del deute públic en són un bon exemple. N’hi ha prou a recordar que l'any passat l'economia balear va créixer un 2,9%, mentre que el deute públic autonòmic va créixer un 6,8% –fins a assolir els 8.330 milions d'euros. Comparar aquests dos percentatges no és baladí, com no ho és comparar el diferencial en la taxa de creixement econòmic entre 2014 i 2015 –que va ser de 2 punts percentuals o, el que és el mateix, un augment de 897 milions d'euros de PIB– amb la reducció del dèficit públic –que va ser de 19 milions. Durant els nou primers mesos d’enguany el deute de l’administració autonòmica ha seguit creixent i ha afegit prop de 300 milions més al capital compromès al tancament del passat exercici. Amb aquest comportament, l’administració autonòmica deu el 30,4% del PIB, un percentatge que segueix allunyant-se dels comptadors d’un sol dígit del bienni 2007-2008 (6,9% i 9,9%, respectivament).
Tanmateix, allò que més em crida l’atenció és que els desequilibris macroeconòmics sempre duen l’etiqueta de ‘prioritari’, mentre que les condicions de vida de la població es releguen a un segon pla. No es connecten. Els desequilibris macroeconòmics no es corregeixen prenent en compte com es transforma el creixement en benestar. Prova d’això és que, avui dia, no s’han recuperat els nivells de renda per càpita de l’any 2007 ni en termes reals (26.356 €/habitant a preus constants de 2010) ni en termes corrents (25.502€/habitant), un fet que posa en relleu que els ciutadans de les Balears encetaran l’any 2017 podent posar dins la cistella de la compra una quantitat inferior de béns i serveis (públics i privats) per cada euro disponible, atès que, d’entrada, acudiran al mercat amb menys diners a la butxaca que l’any 2007. I tot això donant per fet que s'ha perdut una dècada. I és que cal no obviar que, si la renda per càpita hagués seguit creixent nominalment des del 2008 a la taxa mitjana històrica, avui seria més d’un 50% més elevada.
Per què això no du l’etiqueta de ‘prioritari’? Per què no es desplega una estratègia per frenar la prolongada i cada vegada més aguda sensació de desconcert que impera quan elevats nivells d’activitat i d’ocupació –derivats, per exemple, de temporades turístiques rècord– no es tradueixen en més benestar?
Potser és perquè es tracta d’una qüestió de fons que, encara que ‘important’, no és ‘urgent’. O potser és perquè obliga a posar en marxa processos políticament complexos i d’incerta repercussió a curt termini. I és que cal no ignorar que, darrere la contínua i progressiva erosió de la renda per càpita balear, s’hi amaga tal quantitat i varietat de desequilibris estructurals que sembla impossible que es puguin atendre tots simultàniament. No obstant això, si en lloc d'atacar tots els problemes per separat se’n cercàs el comú denominador, no només serien abordables, sinó que el resultat, lluny de ser un èxit efímer, esdevindria la millor garantia per resoldre definitivament alguns dels desequilibris macroeconòmics que arrossega l’arxipèlag i, més important encara, milloraria la qualitat i les condicions de vida de la població.
Des d'aquesta perspectiva, cal no ignorar que els desequilibris del mercat de treball, l'establiment d'una veritable política d’innovació, les dificultats per augmentar la mida mitjana de l'empresa, la millora en la qualitat de les regulacions i molts altres reptes pendents tenen un denominador comú, ja que tots ells revelen un seriós problema de competitivitat.
I és que l’índex de competitivitat que la Fundació Impulsa Balears manté actualitzat, seguint la metodologia del World Economic Forum, situa les Balears a la posició 175 d’entre 263 regions europees. Tan important com la posició global que ocupen les Illes en l'entramat regional europeu és el conjunt d'arguments que l'expliquen, perquè descobreixen els veritables problemes que, actualment, té l’Arxipèlag per al creixement. Les millors puntuacions s’obtenen en infraestructures i salut. Fins i tot, en educació primària, capacitat tecnològica i grandària del mercat es frega la mitjana de les regions europees. Per contra, les pitjors posicions respecte a la mitjana europea, se situen en els pilars de qualitat institucional, educació superior, mercat de treball, sofisticació en els negocis i capacitat d’innovació.
Que les Balears tenen limitacions per al creixement als mercats de factors productius –treball i capital– i en la capacitat d'innovació és de sobres conegut. Però, una vegada diguem adéu al 2016 havent assolit els nivells d’ocupació i PIB precrisi i situats en el marc d’una conjuntura favorable de cara al 2017, potser ha arribat el moment de millorar els fonaments de la senda de creixement de l'economia balear en comptes d’esforçar-se per preservar el ritme de creixement actual amb un patró de creixement insostenible com ha succeït fins ara. Cal recordar que el 2016 es tancarà amb un ritme de creixement proper al 3,5%, però cal tenir present també que, per assolir aquesta taxa de creixement, les Balears han necessitat, entre d’altres, un 5,3% més de mà d’obra i un 4,9% més de productes petrolífers. Un patró que no fa sinó reproduir la forma com es va créixer durant l'etapa expansiva anterior.
Adéu, 2016! Benvingut, 2017! L’any en què es prioritzaran els problemes de fons de l’economia balear, l’any de la competitivitat, l’any en què les Balears deixaran de banda solucions de fals confort i transitaran cap a un temps de major prosperitat i benestar. Aquest és el meu desig!