L’administració haurà de ser més valenta amb l’habitatge
Com es pot pagar un lloguer de com a mínim 800 euros amb un sou de 1.700 euros bruts al mes? Doncs patint, i molt, perquè queda ben poc per pagar les despeses bàsiques i el menjar. Qualsevol imprevist és inassumible. Però molts mallorquins que intenten quedar a viure a Ciutat ho fan en aquesta situació. O en una de pitjor, perquè 1.700 euros bruts era el sou mitjà del 2017, al qual una bona part dels ciutadans no arriben, perquè a tot estirar són mileuristes. A més, 800 euros és un dels lloguers més barats que, si se cerca molt, es pot trobar ara mateix a Palma -manco del 6% dels pisos s’ofereixen per menys doblers als portals especialitzats. Els treballadors en situacions precàries es veuen obligats a malviure en habitatges en males condicions, a compartir pis amb desconeguts o a partir a la Part Forana -amb la despesa que implica en transport-, fet que ajuda a saturar encara més els accessos per carretera a la capital de les Illes Balears.
El Govern ha pres mesures per frenar aquest desgavell, que no només afecta Palma, sinó que també és especialment evident, per exemple, a Eivissa. L’obligació que els grans propietaris cedeixin els pisos buits des de fa més de dos anys és una d’aquestes mesures, però per ara sembla clarament insuficient; encara caldrà temps perquè se’n notin els efectes. Cort també ha actuat per posar límits al lloguer turístic de pisos. L’allargament dels contractes de tres a cinc anys, decidit pel govern espanyol, arriba tard per frenar l’augment de preus que ja hi ha hagut, però pot ajudar a atenuar-ne l’escalada. Mentrestant, devers 4.000 persones consten a la llista d’espera de l’Ibavi, la majoria amb poques esperances d’aconseguir un lloguer social que puguin permetre’s.
Les decisions que s’han pres fins ara són un principi, però les institucions se n’hauran de plantejar de més valentes per abordar l’arrel del problema: l’especulació que fa negoci amb l’objecte d’un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans. L’escalada de preus no té una sola causa, no és culpa només del lloguer turístic, ni de l’augment d’estrangers que volen viure a Ciutat, ni dels inversors que fan negoci amb les cases que haurien de ser per viure-hi, entre d’altres causes. Però tots aquests factors hi influeixen, i cal trobar mesures més eficaces per regular-los.
