Agressió al català a València

L’anomenada "llei de llibertat educativa" aprovada per les Corts Valencianes amb els vots del PP i de Vox representa la fusió del vell i del contemporani en una sola malifeta. El vell és l’odi ancestral a la llengua catalana en qualsevol de les seves modalitats i territoris practicat pel nacionalisme excloent amb la tàcita aprovació de l’Estat, que només atorga la condició d’autènticament espanyol a allò que és castellà. El contemporani és la perversió del llenguatge immortalitzada per Orwell, fent que les paraules del poder diguin exactament el contrari del que pretenen en realitat, de manera que a una agressió consistent a considerar el valencià com a llengua prescindible de l’educació del País Valencià se la consideri un acte de llibertat. Com deien ahir a València, acaben de consagrar la llibertat de no aprendre el valencià.

És el mateix concepte pervertit de llibertat que cridaven Milei i Ayuso, vestida d’Evita, al balcó de la seu del govern madrileny, allà on van torturar el president Companys abans d’enviar-lo a Barcelona per matar-lo el 1940. És la llibertat de triar que la canalla valenciana no sigui escolaritzada en valencià. És impossible pensar que amb aquesta gent hi hagi res a construir en comú. Ni amb ells, els autors materials, ni amb els que s’ho miren i callen, aquells que sempre mostren aquella sensibilitat exquisida cap a totes les causes de les minories del món excepte, curiosament, la de la llengua catalana a Espanya. Ja poden decretar la dissolució de la Fundació Francisco Franco, que l’odi de segles cap a nosaltres, que tan bé va encarnar la dictadura, és un concentrat que no es dissol.