Agressions sexuals al metavers?

Al metavers també tindrem cames
3 min

Ja feia temps que s’havia especulat amb la possibilitat que algú patís una agressió sexual, o altres delictes, al metavers. És a dir, en un entorn virtual. Per tant, no veritablement real. Tanmateix, ¿és possible cometre delictes en un espai diferent de l’habitual?

Comencem per explicar de manera extraordinàriament senzilla què és el metavers. Es tracta d’un espai al qual s’accedeix a través d’unes ulleres de realitat virtual i altres sensors que, a banda de la visió, estimulen els altres sentits, de manera que la persona senti com a real allò que està veient. Per visualitzar-ho encara millor, és com entrar dintre de Matrix, però sense que ens posin cap connector aparatós dins del cervell. De moment, es digui el que es digui, la idea està a les beceroles –malgrat alguns entorns gràfics espectaculars– i està sent desenvolupada per diferents companyies amb un futur que encara està per veure.

Les possibilitats que té, però, són enormes, quan siguin encara més espectaculars l’entorn gràfic i els sensors que porti la persona, de manera que el que hom vegi –i senti– a dintre sigui gairebé idèntic a la realitat. És a dir, com a Matrix. D’aquesta manera, el que s’experimentarà sí que semblarà real. Es podrà, igual que ja ara –amb un realisme impressionant, però–, jugar, volar, viatjar en qualsevol mitjà de transport, fer conferències, reunions amb amics o fins i tot processos judicials, tot i que això potser no caldrà d'aquí a gaires anys per raons molt concretes que no puc desenvolupar en aquest breu espai. També es podran fer proves i tractaments mèdics i àdhuc algunes intervencions quirúrgiques, de manera que la intervenció tingui lloc a la realitat autèntica, esclar, cosa que ja succeeix, però amb un realisme indistingible de la mateixa realitat. També es podrà emprovar-se roba, comprar cases luxosíssimes, tastar menjars deliciosos o fins i tot tenir relacions sexuals. És possible que quan tots els que som ara aquí siguem morts, hi hagi persones tan acostumades a entrar en aquest espai que comencin a considerar-lo com una part de la seva realitat. De fet, i això ja passa ara, el que succeeix dintre de la realitat virtual és veritable; només dintre d’aquesta realitat, tot i que amb potencialitat per afectar-nos anímicament a la vida real. La intel·ligència artificial ajudarà moltíssim en aquest sentit, i per això, malauradament, té uns perills que hem de prevenir ja a hores d’ara.

De moment, però, tot això és en gran mesura ciència-ficció. Ara per ara, els delictes que es poden cometre al metavers són sostraccions de dades personals amb les quals, entre altres accions delictives, es poden fer suplantacions de personalitat per robar diners i altres béns. Al cap i a la fi, el metavers requereix una connexió i, per tant, es poden cometre tots els delictes que actualment ja es cometen amb un PC. A més, al metavers també s'hi pot insultar o amenaçar, com ja succeeix en una xarxa social. Fins i tot hi són possibles l’assetjament sexual, així com simulacions de sexe o exhibicions obscenes amb menors o discapacitats, i ja s’han de considerar prohibides, com a qualsevol altre entorn gràfic. Ara bé, es pot “violar”, com ha denunciat una noia al Regne Unit?

A reserva del que diguin els companys penalistes –jo soc processalista–, la resposta, a parer meu, actualment és negativa. El Codi Penal sanciona actuacions que requereixen un accés més o menys directe al físic d’una persona, i a més va ser redactat pensant només en aquestes actuacions. Una norma penal ha de preveure exactament la conducta que es vol sancionar. No es poden establir analogies per sancionar una persona per quelcom que pot semblar similar al que preveu el codi, però que no està específicament previst. Per tant, si algun dia els nostres legisladors –és a dir, indirectament nosaltres– consideren que una “violació” a la realitat virtual provoca un dany psicològic que es considera rebutjable, caldrà reformar el Codi Penal.

Ara per ara, la realitat virtual del metavers no es pot confondre de cap manera amb la realitat autèntica, i si la persona se sent incòmoda, només cal desconnectar-se. Pot ser més o menys incòmoda, la situació, però el Codi Penal cal reservar-lo per als danys greus que pot patir un ciutadà, i aquest ara per ara no ho és. I la víctima el pot evitar en dècimes de segon, negant el seu consentiment. 

En el futur, les coses poden canviar, no només perquè la societat rebutgi aquestes conductes, sinó perquè el que es visqui a l’entorn virtual es pugui confondre veritablement amb la realitat. Tot arribarà.

stats