De l’article de Josep Maria Puig de la Bellacasa Brugada (Barcelona, 1946-2024) a La Vanguardia (19-III-1994) commemoratiu dels 500 anys del naixement del geòleg saxó Georgius Agricola (Glauchau, 1494-Chemnitz, 1555). Traducció pròpia. Puig de la Bellacasa, poliglota, graduat el 1973 a l’Escola de Periodisme de l’Església a Barcelona i membre del Grup Democràtic de Periodistes, destacava per la seva integritat i una sòlida cultura humanista. Va morir el passat 26 de desembre.
Georgius Agricola va arribar al mon en la desclosa del Renaixement, moment en el qual l’experiència no dialoga encara amb la raó com ho farà en el segle XVII. [...] Per a Agricola, com per a Leonardo, la tècnica no és pas una antinaturalesa. Però els mestres de la universitat son hostils a una ciència experimental. Reserven el terme “ciència” al coneixement de l’ésser, de les coses eternes, professen la idea que el fenomen, l’aparença, son tan sols matèria d’opinió. La ciència és, doncs, contemplació i visió de les realitats més enllà del mon sensible. Agricola, com molts estudiants del seu temps, visita les universitats italianes de Bolonya, Venècia i Pàdua, on estudia medecina, filosofia i ciències naturals. Coneix a Erasme, editor a Basilea en la impremta de Froben. El 1527 és elegit metge de la població de Joachimsthal, a Bohèmia (nucli al vessant este de l’Erzgebirge, enmig del més industriós nucli miner de l’Europa Central). Professa el catolicisme, no el luteranisme [...] La formació clàssica, els estudis de medicina, els viatges i treballs de camp, el contacte amb el poble, fonamenten l’edifici teòric-pràctic de la seva obra magna. L’explicació -basada en l’observació- dels aspectes de la mineria, la prospecció, l’obertura de pous, els càlculs de la geometria subterrània, els forns d’assaig i de foneria, aspectes que Agricola abasta en les seves obres, han estat durant segles una referència i una guia fonamentals en la història de la mineria. [...] La influència d’Agricola ha estat tan extraordinària que encara avui es recorden, tot i el temps passat, els seus principis. Segons ell es tracta de tenir una visió de conjunt dels recursos geològics del nostre planeta, sobre els quals treballen tan geòlegs com enginyers de mines. L’increment continuat d’energia que la població mundial necessita sembla haver trobat en Agricola una ment desperta i conscient del problema, plasmada en el seu infatigable treball encaminat a desentranyar els secrets de les riqueses útils que conté la Terra: els metalls. [...] Agricola descriu però també instrueix, alliçona, orienta l’esperit dels minaires, als quals tracta d’elevar i sanejar les seves afeccions i afliccions. Aquesta llavor d’instrucció no s’aturarà mai. L’any 1544 inicia la publicació dels seus estudis. Apareixen De ortu et causis subterraneorum, De natura fossilium i altres, com la seva obra principal, De re metallica, que va donar a la impremta el 1553. També troba temps per a treballar en l’obra mèdica De peste. El seu tractament sistemàtic de la composició dels minerals és una tasca no superada fins dos segles després amb Schlüter. A l’època d’Agricola, el desenvolupament de la mineralogia recolza en la pràctica d’aquesta activitat a l’Europa Central: de la simple extracció es passa a aplicar criteris tècnics i metòdics per treure’n el major profit. Agricola és pioner en rendibilitzar els filons, el seu contingut i explotació.