Ahmed

Un nom com un altre qualsevol, inventat i real al mateix temps. Una identitat que amaga un drama, o mil. Pot ser Síria, però també el Kurdistan, el Iemen, l’Afganistan... És el nom que ha triat Marta Barceló per al protagonista d’una peça teatral que es pot veure aquests dies al centre de la Misericòrdia de Palma.

Són unes jornades sobre els refugiats. La Creu Roja ens va convidar a escriure sobre el tema i els resultats ja són a l’abast del públic.

En acabar una de les funcions, un espectador es va acostar a Marga López (que interpreta l’obra de manera impecable juntament amb Toni Sunyer) per fer-li una confessió: 'Ahmed'... era també la seva història; i la de tants de migrats. Un relat d’abandonaments, de viatges a cap banda, de pèrdues... D’esperança, gairebé sempre, i de vegades, també de mort.

Hi ha una idea en la peça que ha dirigit Joan M. Albinyana que condensa la vergonya planetària de les crisis humanitàries: els que fugen de la guerra o de la pobresa extrema paguen 1.300 euros a les màfies per un trajecte que a un turista li’n costa 10. No importa dir més.

Diverses setmanes després que esclatàs la crisi dels contractes menors, Nel Martí es fa les mateixes preguntes que a l’inici del serial. Les llegim a l’entrevista d’Ivan Martín que publica avui l’ARA Balears.

Les respostes no arribaran mai. Ni per al diputat menorquí, ni per a ningú dels que pensam que MÉS ha perdut bona part del crèdit que tenia fins ara.

Les fotos a un Marivent parcialment obert perquè el poble passegi pels jardins –sempre que no molesti gaire– no taparan les incongruències. Ben igual que les filtracions interessades sobre la felicitat que ens aporta el col·lapse turístic tampoc no canviaran la realitat, ni les percepcions.

Rajoy té previst assistir al congrés del PP de Mallorca a final d’aquest mes. Ho farà esquitat per la corrupció del seu partit i, precisament per això, més enfortit que mai. El president dispensarà a Jeroni Salom l’atenció que no va tenir amb el 'nacionalista' Company. Tal vegada algú podrà aprofitar per demanar-li a la cara per què maltracta el català (fins a 62 normatives ha aprovat el seu govern per imposar el castellà a Aragó, Catalunya i les Illes) i per què continua tractant les Balears com si fossin una merda.

Avui finalitza Fluent, després de dues setmanes d’una programació eclèctica i de qualitat. Espectacles comunitaris, democràtics, compromesos, conceptuals, orgànics... La dansa posada en valor i a tocar del públic.

L’àrea de Cultura de l’Ajuntament s’ha encarregat d’organitzar-ne aquesta edició. Un encert que contrasta amb la incapacitat que ha demostrat el Consistori a l’hora d’elegir una direcció per al Solleric, peça clau en la política cultural de Ciutat. La concatenació d’errors institucionals alimenta les feres, que saliven panxa cap amunt en el llot de les xarxes socials.

PD: José Hila, imminent exbatle de Palma, no té temps per activar l’esbucament de la pedra de la Feixina, però sí per inaugurar aquesta festa tan nostrada que és la Feria de Abril. Deu haver estat a tall de preludi de la visita de Susana Díaz. Tacatá!