Aigua i agricultura. Vida

Aquest dijous 18 d’abril, i com a entitat que forma part del Fòrum de la Societat Civil, vàrem participar en la taula rodona organitzada per Apaema en el marc dels actes previs a la XVII Diada d’Agricultura Ecològica que aquest proper diumenge culminarà a Porreres. La Diada i, sobretot, els actes previs, s'han enfocat enguany cap a un recurs vital per a l’agricultura i per a la pervivència d’aquesta societat, especialment rellevant en el context, ja evident, de la crisi climàtica: l’aigua. Menys pluja, més fenòmens climàtics extrems, més i més severes sequeres afecten i afectaran les nostres reserves hídriques, com apuntà Agustí Jansà en una introducció no presencial al debat. Unes reserves que, com bé recordava Alfredo Barón, expert hidrogeòleg i que va ser durant molts anys responsable del servei de planificació hidrològica a les Illes, en el nostre cas, són els aqüífers. Aquí, a diferència de Catalunya, no tenim aigües superficials, i això fa que els efectes de la manca de pluges potser no siguin immediats si en els anys anteriors ha plogut a bastament per tenir les reserves plenes. Ara mateix, la situació a les Illes és de prealerta de sequera, i si bé els aqüífers a Mallorca estan al voltant del 50%, a Eivissa i Formentera, la situació és molt pitjor, ja que arriben a la situació de tenir reserves al 9% de la seva capacitat. Però ja sabem que en el tema de l’aigua la qüestió no és únicament la quantitat d’aigua disponible. Cal parlar també de la capacitat que tenim (o els obstacles que posam amb artificialització i impermeabilització de sòl  a ritme frenètic) per absorbir-la i retenir-la. I cal parlar, també, de la qualitat de la que tenim. En aquest sentit, i en aquesta illa, aquesta qualitat està en dubte en molts casos per problemes greus de sobreexplotació reiterada, contaminació per nitrats i contaminants emergents i salinització: aigua potable que no és potable, i aigües depurades o regenerades que presenten problemes de reutilització per excés de contaminants o clorurs, especialment per a l’agricultura. Com deia Barón, a les Illes i per la nostra realitat de model socioeconòmic, la demanda d’aigua es fa de la pitjor manera: en els mesos d’estiu, quan manco plou, i a les zones de costa, cosa que implica, en molts casos, la intrusió marina. 

Amb tot aquest escenari, el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, va explicar la situació i iniciatives que des de l’agricultura es fan en termes de mitigació i també d’adaptació del cultius, en el marc d’una política que –sorprenent, almenys inicialment– incentiva els regadius intensius. Unes mesures però, que es fan sense el que al nostre entendre és essencial: una transformació de l’activitat agrària, no només cap a l’eficiència en termes d’ús de l’aigua, sinó, i sobretot, pel que fa  al model, caracteritzat majoritàriament per l’agricultura convencional i intensiva per a l’exportació. Estam parlant de la necessitat d’enfocar la transformació del sector agrari cap a objectius de sobirania i seguretat alimentària en el propi territori i de decidir, en aquest territori limitat i amb un recurs tan essencial escassejant, què produïm i per què, com ho produïm i com equilibram els equilibris –que amb el model actual semblen impossibles– entre els factors de mercat, l’autosuficiència, la seguretat alimentària, l’escassetat d’aigua i combustibles fòssils, els canvis en els règims hídrics, de temperatures i potser estacionals, la transició laboral i la regeneració de sòl i aigua com a recursos essencials per poder sostenir la vida. 

Un repte majúscul en un context, a més, com apuntava Miquel Coll, president d’Apaema, on el sector agrari ecològic i agroecològic ja té, en el fet de mantenir-se viu, un quefer difícil i costós. En un context territorial i econòmic on el valor del sòl es mesura en termes de possibilitats de negoci turístic o immobiliari, i ara, darrerament, també energètic.

El repte és immens. I des del Fòrum apuntam com a focus i objectiu la transició ecosocial del nostre model productiu. I treballam per monitoritzar, enfocar i proposar polítiques que surten des de la societat civil per avançar en aquesta transició. Ho feim perquè consideram que la implicació de la societat civil és clau per afrontar aquest repte i perquè estam massa avesats que les coses importants les decideixin només els actors que es consideren clau: els econòmics, els polítics i els empresarials. L’aigua és vida. El futur serà agroecològic o no serà. I si tot això ho tenim clar, com a societat, haurem de fer front a molts debats complexos i a molts canvis que no seran fàcils, en contextos que cada vegada ens ho posaran més difícil: sabem que l’economia capitalista tendeix, en conjuntures d’escassetat, a posar-se més violenta, a acaparar i mercantilitzar l’escassetat d’allò essencial –ja sigui aigua, terres, aliments. Sabem també que davant situacions d’escassetat i temporades turístiques imminents, en una economia hiperdependent i, per tant, vulnerable, augmentaran els nervis i les tensions si no ens hi avançam amb una bona planificació prèvia que tendeixi a anar capgirant la situació pel que fa a sectors productius cap a la diversificació econòmica amb la sostenibilitat de la vida com a horitzó polític de transformació, prioritat d’usos i la desmercantilització dels béns essencials. Tenim clar que la transició ecosocial del model econòmic a les Illes és la millor i probablement l'única i vertadera eina per a la mitigació i per a l’adaptació als contextos de crisi climàtica, energètica, ecològica i econòmica global. La resiliència i el reenfocament del model productiu cap a la relocalització, la reagrarització i la sobirania i seguretat alimentària són, sens dubte, els puntals estratègics d’aquesta transició. Estam en un estadi massa incipient de consciència col·lectiva per abordar-ho amb tota la profunditat, radicalitat i urgència que la situació requereix. És hora de posar-s’hi de valent i sense fer-nos trampes.