Aigua i sostenibilitat

De sempre, l’habitatge. Després, cada temporada s’especialitza en unes o altres mancances. Ara és la sequera, que té el plantejament i el nus en el creixement; el desenllaç, en el decreixement, aquesta expectativa que ningú vol allotjar a l’inventari d’assumptes a estudiar. Al contrari, es força la producció d’aigua fins molt més enllà dels límits raonables. S’haurà de dir fins a la fi dels dies: no és que faltàs aigua, és que érem massa. Som massa.

Quan el turisme ja nedava en la barbàrie, tot i que res comparable amb l’actual estat de coses, la manca d’aigua va generar un dels episodis més estrafolaris de la política estatal i autonòmica. Fa prop de trenta anys, el president de la nostra comunitat, Josep Canyellas, i qui aleshores feia de ministre d’Obres Públiques, el socialista Josep Borrell, idearen suplir aquesta mancança amb aigua de l’Ebre duita a Mallorca en vaixell. En vaixells, realment: un, el Cabo Prior, esperava el líquid que transportava un antic petrolier batiat amb un nom tan suggestivament mariner com Móstoles. El Cabo Prior, dedicat abans a traginar petroli, havia estat prèviament sotmès a rentat i pintada dels dipòsits interiors.

Borrell, Canyellas i altres càrrecs polítics presents en aquell acte sagrat brindaren amb la primera aigua arribada a Mallorca per un sistema que aviat es va demostrar el més car possible i va donar lloc a una comptabilitat irregular. Quan es va saber que l’aigua amb què havien brindat teòricament els genis de l’invent no era potable (els depòsits del vaixell, per les condicions del rentat i de la pintada, no eren aptes per contenir aigua per al consum), tots ens preguntàrem amb quin líquid havien celebrat l’afer. Primera, immediata conclusió: tot plegat era una gran estafa per la qual no pagarien els seus autors. Però els autors pagàrem: nosaltres érem responsables d’haver confiat democràticament el poder als executors d’aquella gesta.

Ara el senyor Feijóo promet que durà l’aigua on faci falta. Tendrem segona 'Operació Barco'? Això sí, tothom invoca la sostenibilitat com a excipient de qualsevol cerca, troballa o moviment d’aquest líquid. La sostenibilitat: vet aquí un d’aquests mots que s’han desvinculat totalment del seu significat original.

Mentrestant, Borell va de son Metlo a son Catetlo arreglant el món. El jardí de les meravelles.