Ha mort n'Aina Moll. Una dona capdavantera per a la seva època, en el seus vessants d'editora, lingüista o activista compromesa amb la llengua i la societat illenques. Sempre a contracorrent, Aina Moll ha estat un referent per a moltes dones, a qui va obrir el camí de l'Acadèmia en plena dictadura franquista.
Recordem, per exemple, que als anys cinquanta del segle passat, en els temps més foscos del Franquisme, es va formar com a filòloga a Barcelona, París, Estrasburg i Zuric. Més tard fou directora de la Biblioteca Raixa ―publicada per l'editorial fundada pel seu pare, Francesc de Borja Moll― i ja durant la Transició formà part de la primera Comissió de Transferències Estat - Consell General Interinsular de les Balears.
Sens dubte, Aina va rompre molts de motlles. Entre 1980 i 1988, ja en plena democràcia, va posar les bases del que seria l'exitosa política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, entre 1990 i 1996, fou assessora del govern balear en la mateixa matèria. Per a mi un dels moments més gratificants de la passada legislatura fou quan l'Ajuntament de Palma, a proposta de MÉS per Palma, li reconegué tota la feina feta pel seu país amb la Medalla d'Or de la Ciutat.
La seva tasca fou fonamental perquè normes tan importants com la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (abril de 1983) es tirassin endavant. La seva incidència fou clau també, en plena àrea metropolitana de Barcelona, perquè escoles com les de Santa Coloma de Gramenet posassin en marxa la immersió lingüística. Va obrir, d'aquesta manera, un camí que va influir també en la societat de les Illes Balears. La seva constància i els seu compromís en aquells moments ens han permès disposar d'unes eines educatives que han assegurat la cohesió social als territoris de parla catalana durant els darrers quaranta anys. Gràcies al llegat d'Aina Moll i al model d'escola inclusiva que ella i molts altres varen impulsar, jo xerr català. Mai li podré estar prou agraït.
Però hi ha un altre aspecte de n'Aina que no és prou conegut i que sempre estarà dins la memòria d'aquells que hem viscut amb passió el món de l'educació en el lleure. I és que va ser una pionera de l'escoltisme illenc.
Cap al 1954 Eladi Homs i Maria Ferret varen arribar a Mallorca. En poc temps fundaren l'agrupament escolta Ramon Llull ―només per a al·lots―, un oasi de llibertat en plena dictadura. Ho feren de la mà d'activistes i persones que estimaven Mallorca, com la família Moll, entre d'altres. La companya de lluites Dolors Forteza-Rei sempre recorda com Homs i Ferret participaven en excursions amb altres famílies a indrets com Cala Murta, on, de forma distesa, els adults parlaven d'introduir l'escoltisme a l’illa. Aquest grup prest veié la necessitat d'obrir-ne una branca femenina ―agrupament Reina Constança―, i Aina Moll tot d'una s'oferí per dur-ne la primera unitat de Daines (nines de 8 a 11 anys). Fou, gràcies a l’empenta de persones com ella, que el moviment fundat per Baden Powell va quallar a Mallorca.
El tarannà cristià de l'escoltisme permeté que sobrevisqués a les organitzacions juvenils afectes al franquisme i que s'hi pogués dur a terme una tasca de conscienciació dels al·lots i al·lotes sobre l’ecologisme, la llengua i la cultura de Mallorca. Milers d'illencs estam contents i agraïts d'haver-nos pogut formar als caus i campaments del Moviment Escolta i dels Escoltes de Mallorca.
En definitiva, figures com Aina Moll han fet d'aquesta terra un lloc molt millor, més amable per als que hi viuen i, per què no dir-ho també, més just. Li devem molt. Que la terra li sigui lleu.
Antoni Noguera
Batle de Palma