Aixecant el braç (per saludar els turistes)
La darrera pantomima de Vox al Parlament (amb el diputat Sergio Rodríguez celebrant “el Dia de la victòria”, per l’1 d’abril, i el president Gabriel Le Senne afegint que només havia estat “una broma”) va tornar a demostrar el profund infantilisme d’aquesta gent. Es pensen que les institucions són un lloc on anar a fer-se el franquista per escandalitzar els progres, i es veu que amb això es diverteixen, perquè, quan va passar aquesta escena, tant Rodríguez com Le Senne tenien moltes rialles. S’hi va afegir l’endemà el portaveu de Vox al Congrés, Toni Gili, que va penjar l’endemà a xarxes una foto seva vestit de legionari al Valle de los Caídos, ara de Cuelgamuros, on deia que havia anat “a rendir homenaje a todos los caídos por España”. En certa manera són graciosos, perquè si els feixistes històrics (posem per cas un Millán-Astray, que era caballero mutilado) veiessin que el seu llegat ha caigut en mans d’individus tan infantiloides, tan asseguts a la poltrona i tan covards (és certament covard exercir de provocador des dels privilegis parlamentaris) com aquests personatges, tindrien un disgust seriós.
Això no implica que el comportament i les sortides de to de Rodríguez, Gili i Le Senne són impròpies d’un càrrec electe i absolutament incompatibles amb el fet d’ocupar un escó en institucions com el Parlament o el Consell, que representen, respectivament, la ciutadania de les Balears i la de Mallorca. Rodríguez, Gili i Le Senne haurien de ser destituïts dels càrrecs, o obligats a dimitir-ne, pel seu comportament indigne i per l’evidència que no estan capacitats per dur a terme la feina que suposen. Le Senne, de fet, està pendent d’haver de respondre davant de la justícia pel delicte d’odi que hauria comès amb una altra de les seves provocacionetes, quan va esqueixar la foto d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar.
Tanmateix, la presidenta Prohens i el seu govern s’hi mostren dòcils: com els va dir el mateix Sergio Rodríguez, també al Parlament, el nou acord de pressupostos entre Vox i el PP al País Valencià “mostra el camí” de les relacions entre els dos partits de la dreta espanyolista, això és: la completa submissió del PP a Vox, i l’acatament total del seu programa, que vol dir els seus odis. Entre aquests odis, el primer de tots és la llengua catalana. El segon, els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers. Tots nosaltres.
En una cosa estan d’acord d’entrada: a continuar explotant aquestes illes com el seu monocultiu turístic intensiu, a pesar de la degradació econòmica, social i mediambiental que això comporta. Guies de viatge de referència com Fodor’s ja desaconsellen passar les vacances a les Balears (i a les Canàries, i a Barcelona) a causa de la massificació i el col·lapse, però això a ells els és indiferent: mentre hi hagi doblers a repartir continuaran saludant el turisme de masses amb alegria, com uns hereus involuntaris de la caricatura de Bienvenido, Mr. Marshall. Els saludaran a la romana, això sí, amb el braç ben estirat.
Faran bé de fixar-se en una cosa que els agrada bastant menys: l’Acampallengua, joves que creuen que és possible fer de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera unes illes millors i potents del que els nostres actuals governants són capaços d’imaginar. L’onada reaccionària que vivim aquests anys també remetrà, i una nova generació –que l’Acampallengua representa bé– vol treballar per construir un país que no confongui la prosperitat amb l’autodestrucció, que no odiï la seva pròpia llengua i cultura, capaç d’acollir la immigració i de posar ordre al turisme (i no a la inversa). Aquests joves són el futur, la resta és un passat caduc.
