"Aixecar una barrera o tallar carreteres no és un delicte de rebel·lió, i encara menys de terrorisme"

BarcelonaLa Guàrdia Civil ha detingut aquest dimarts com a mínim una membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) com a presumpta coordinadora dels talls de carretera i aixecaments de barreres durant la Setmana Santa. Es tracta d'una operació en el marc de la qual no es descarten més detencions per altres accions dels CDR, i que arrenca d'una denúncia presentada per la fiscalia per delictes de terrorisme i rebel·lió. ¿Hi ha base, però, per acusar els comitès d'aquests delictes? Experts en dret penal consultats per l'ARA ho neguen, asseguren que no hi ha precedents semblants i, la majoria, apunten a una estratègia per criminalitzar el moviment independentista.

Anaïs Franquesa, directora de litigi d'Irídia

Hi ha base per acusar els CDR de terrorisme i rebel·lió?

No. Fer un tall de carretera o aixecar barreres com a acte de protesta ja és dubtós, fins i tot, que pugui ser considerat un delicte de desordre públic. I encara menys com s'han fet, sense posar mai en perill la integritat física de ningú i com a actes simbòlics que s'emparen en el dret a reunió i manifestació. Sigui com sigui, aquest és el paràmetre en què ens hauríem de moure. Si a partir del desordre es fa un salt qualitatiu i es considera que tallar carreteres o aixecar barreres és rebel·lió o terrorisme, el que s'està fent és forçar molt la lletra del codi penal. I es fa amb una finalitat concreta: dissuadir i desmobilitzar la població.

Hi ha precedents d'accions similars els autors de les quals hagin sigut acusats d'aquests delictes?

Cal tenir en compte que, pel que fa a la rebel·lió, a l'estat espanyol només hi ha un precedent: el 23-F. Aquesta és la violència pública que necessita el delicte de rebel·lió. Pel que fa al terrorisme, hauríem d'anar als casos al País Basc dels anys 90 i 2000, un període d'excepcionalitat en el qual molts actes de desobediència civil van ser emmarcats en la doctrina del ‘tot és ETA'. Allà, però, hi havia una organització terrorista, i està clar que en els anys que portem de Procés no hi ha hagut elements de violència. Amb la definició de terrorisme, a més, hi ha un problema de base: a l'estat espanyol és molt vaga i imprecisa, i quan es va fer la reforma del codi penal el 2015, diverses organitzacions i moviments ja deien que es podria acabar fent servir per perseguir protestes socials.

Hi veu un intent de criminalitzar els CDR?

És obvi que s'estan criminalitzant actes de protesta que no són constitutius de cap delicte, dins d'un context d'excepcionalitat penal i utilitzant preceptes que en cap cas estan pensats per a això, especialment en el cas de la rebel·lió. S'està intentant construir un relat en què es puguin incloure determinats episodis, magnificar-los i considerar que són violència, però aixecar barreres i tallar carreteres no és violència. Per contra, recentment hem vist episodis de violència al final de manifestacions, agressions d'extrema dreta, batudes o la crema de l'Ateneu Popular de Sarrià, i no sembla que s'estigui fent res per aturar això.

Sergi Blàzquez, president de l'associació de juristes Drets

Hi ha base per acusar els CDR de terrorisme i rebel·lió?

No n'hi ha cap ni una, ni per terrorisme ni per rebel·lió. Si l'acusació és pels talls de carreteres o l'aixecament de barreres als peatges, com a molt podria ser un delicte de desordre públic. No es dona cap element típic dels delictes pels quals s'acusa els CDR, no hi ha violència ni ànim de cometre-la. S'haurà de veure, sobretot, com argumenten que actuacions de protesta emparades en la llibertat d'expressió es vinculin amb terrorisme. Entenc que s'està aplicant la mateixa doctrina que amb ETA, quan totes aquelles conductes que emparaven un moviment independentista eren acusades de terrorisme. És la teoria d'escampar-ho a tot el que estigui relacionat. Si ara consideren que aquí hi ha un pla preconcebut de sublevació amb violència, tot allò que hi ajudi, com un moviment al carrer, serà perseguit.

Hi ha precedents d'accions similars els autors de les quals hagin sigut acusats d'aquests delictes?

Al llarg de la història recent en democràcia hem vist vagues generals, piquets, revoltes al carrer, protestes polítiques, però mai s'ha acusat ningú d'aquests delictes per accions com les dels CDR. Recordo un conflicte laboral a l'aeroport del Prat en què els treballadors van envair les pistes i se'ls va acusar de desordre públic i també de sedició, però van quedar absolts.

Hi veu un intent de criminalitzar els CDR?

Totalment. Hi ha una voluntat clara de criminalitzar el moviment i, sobretot, de fer por a la població. Volen que la gent no surti a protestar, que no porti el llaç groc, que no es mobilitzi quan ve al rei. A tothom que aixequi la veu, no només se l'identifica, sinó que se l'envia a presó per rebel·lió o terrorisme. Volen que els CDR s'ho pensin molt bé a l'hora de tornar a sortir al carrer, el mateix que passa amb les querelles per delictes d'odi o injúries al rei contra músics o tuitaires. Es tracta d'un pla preconcebut en què la policia actua i la fiscalia acusa i que acaba amb processaments al Tribunal Suprem o a l'Audiència Nacional.

Eva Labarta, advocada penalista

Hi ha base per acusar els CDR de terrorisme i rebel·lió?

No n'hi ha cap. Pel que fa al terrorisme és una obvietat. Si es diu que qualsevol acció que fas és per subvertir l'ordre constitucional, pots incloure-hi el que vulguis, però és una interpretació no només nul·la sinó contrària als drets fonamentals. Podrien dir que en les accions dels CDR hi ha indicis de desordres públics, però no es pot anar més enllà. Tampoc dir que hi ha rebel·lió. Rebel·lió és Tejero entrant al Congrés pistola en mà, però no uns senyors que tallen una carretera. Ha arribat un moment en què el concepte 'violència' perd completament el sentit. Em sembla un escàndol.

Hi ha precedents d'accions similars els autors de les quals hagin sigut acusats d'aquests delictes?

De 'kale borroka' potser sí, però parlem d'expressions del dret civil a manifestar-se. Fent una interpretació forçada podríem considerar que les accions dels CDR han sigut desordres públics, però en cap cas terrorisme i rebel·lió.

Hi veu un intent de criminalitzar els CDR?

Efectivament. Crec que com que els està sortint malament a segons quins nivells, van baixant de grau; al final van a la caça dels ciutadans per les coses més insòlites. Volen criminalitzar-ho tot i estendre el concepte de violència intentant fer veure que a Catalunya sempre n'hi ha hagut. Amb això es busca espantar a la població, fer por perquè la gent es faci enrere. Estem anant cap a un estat autoritari.

Miguel Capuz, advocat penalista

Hi ha base per acusar els CDR de terrorisme i rebel·lió?

Aixecar una barrera o tallar una carretera no és un delicte de rebel·lió, i encara menys de terrorisme. Els delictes van en funció del fet imputat. En el primer cas, si hi hagués una reclamació de la concessionària de l'autopista en qüestió, es podria mirar d'identificar qui va aixecar la barrera, però per reclamar-li el cost que ha fet que tu no cobris. I els talls de carreteres podrien ser com a molt un desordre públic. Si mirem el codi penal, perquè hi hagi desordres públics s'ha d'alterar la pau pública amb actes de violència sobre les persones o les coses. Aquest delicte es pot veure agreujat si s'utilitzen armes o si els autors porten els rostres coberts, entre d'altres. Però perquè això sigui considerat terrorisme, els actes els hauria de cometre un grup o organització terrorista o persones individuals que s'hi emparen. En el cas de l'àudio al qual es refereix la investigació [i pel qual s'ha detingut una dona a Viladecans], només hi veuria terrorisme si es digués, per exemple, que s'havia d'anar a cremar l'aeroport, perquè s'estaria posant en perill la vida de persones.

Hi ha precedents d'accions similars els autors de les quals hagin sigut acusats d'aquests delictes?

Per tallar carreteres a algú se l'ha pogut investigar per desordres públics, perquè d'alguna manera s'està coartant la llibertat dels demés. Una cosa és que tu demanis permís per fer una manifestació i l'altra que directament tallis una carretera. Però aquí el problema és la finalitat. Per acusar de certs delictes hauries de poder dir que els CDR, que en principi són grups autònoms o semiautònoms sense caps, s'han posat d'acord amb les persones que hi ha a la presó per fer aquestes accions, i que són grups criminals amb voluntat d'alterar la pau pública o subvertir l'ordre constitucional.

Hi veu un intent de criminalitzar els CDR?

Cadascú respondrà dels seus actes, i el que està clar és que la interpretació final la decidirà un jutge. De vegades una mateixa cosa no sempre és el mateix per a dues parts. Com els casos en què per a uns és llibertat d'expressió i per a altres delictes d'odi. Aquí funciona igual. A mi el que em costa entendre, en tot cas, és que es tipifiquin les accions dels CDR com a terrorisme.