Això dels taxis i d’Uber, com a exemple

Quan un territori rep una allau de gent del tot desproporcionada a les dimensions i recursos que té disponibles, tot es desequilibra. Certament, hem abusat molt i hem pervertit la paraula sostenibilitat, però el seu concepte no pot ser més adient i, sobretot, d’aplicació més necessària. Del desequilibri, que és allò que predomina a les Balears, en tenim mostres per tots els costats, com qui diu a cada plaça i a qualsevol racó. També el conflicte dels taxis, amb l’aparició d’Uber o sense, és un exemple flagrant del que passa i del que pot passar amb tantes altres coses, àrees o amb els recursos de tota mena. Que una padrina necessiti agafar un taxi per anar de ca seva a Son Espases i no en trobi és una conseqüència de la desmesura. Que en vegi passar un de lliure, aixequi la mà i el taxi no s’aturi –perquè s’estima més agafar un estranger– també és conseqüència de la desmesura, perquè en un país mesurat hi ha una bona proporció de serveis públics en relació amb la població estable i fluctuant que hi ha. Que tots els taxis vagin darrere dels creueristes i dels turistes que baixen de l’avió també ho és, fruit d’estar passats de voltes. Com ho és que hagin de pagar llicències altíssimes per poder tenir un taxi quan en manquen uns 600. I ho és, per mor de tot plegat, que apareguin companyies com Uber que venen a fer negoci de la demanda no coberta i que fan enfadar els taxistes, però donen solució als clients que aquests han deixat hores al carrer o penjats al telèfon perquè no l’agafen quan vols fer una reserva. La insostenibilitat sempre és una suma de factors que van omplint el tassó (o el territori) fins que es desperten els conflictes i ens hi ofegam a dins. I així, amb tot.