A les pel·lícules de Hitchcock, jesuïta conseqüent, les coses poden ser simultàniament veritat i mentida. Això és més difícil en aquest nostre gris costat de la pantalla, on va passant la vida del comú. Ens és més habitual trobar el cas contrari: coses que no són mentida però que, al mateix temps, tampoc no arriben a ser veritat.
Un exemple. Llegim a la premsa que Teresa Rodríguez, europarlamentària de Podem, fa almoina de part dels 6.249,90 euros del seu sou de diputada. Amb la part detreta ajudarà organitzacions necessitades, també el seu propi partit. És mentida aquesta informació de premsa? No, de cap manera. És veritat? No hi arriba. Per a ser-ho, seria menester afegir que aquesta és pràctica habitual a altres partits, per exemple a Esquerra Unida, i no només, n’estic segur.
Callar que el de Teresa Rodríguez no és cas únic converteix, així, una no mentida en una no veritat, útil per induir en el lector idees falses. És a dir, no informa, fa propaganda.
I encara li manca una miqueta més, per arribar a ser veritat. El sou mensual de 6.249,90€ és cert. Però aquests no són tots els doblers que rep mensualment cada diputat. Són 8.020,53€ que, amb impostos i assegurances, queden efectivament en 6.250,37€. Més 4.299€ mensuals per despeses d’oficina. Més 4.234€ mensuals de despeses per ‘activitats no oficials’. Més totes les despeses de viatge i residència a Brussel·les i Estrasburg. Més, com a doblers de butxaca, 304€ diaris, que representen una mica més de 9.000€ mensuals. Total, cada diputat rep mensualment un sou global net de 24.000€, més despeses pagades de viatge i residència. (Dades de:
nuevatribuna.es
Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945