Això que a Palma ara en diuen ‘làmina d’aigua’
EL VOCABULARI ÉS tan útil com pervers. Ho sap tothom, però sobretot ho saben aquells que volen fer passar per dolç allò que és agre, colar com a benèfic allò que fa mal, o fotre’t una punyalada mentre diuen que et fan un descompte. Amb poques paraules i sense cap necessitat de tergiversar el lèxic, això és mentir. Amb bones paraules, amb expressions poètiques, però mentir. I és fer-ho, com es fa sempre amb les mentides que no són piadoses, cercant el benefici propi.
La darrera que he sabut és que ara a les piscines els diuen “làmines d’aigua”, que deu quedar molt guapo i políticament correcte als projectes, però que és una farsa d’una dimensió colossal. “Aquí va una làmina d’aigua”, diuen, i t’hi encolomen una animalada de metres cúbics. Però tranquils, que asseguren que només és una làmina d’aigua.
Això ho fan sobretot els promotors i inversors immobiliaris, aquests que estan capgirant el centre històric de Palma i convertint els casals, cases i casetes en hotels, hotels boutique, pisos, apartaments o residències ocasionals que per als habituals de la ciutat són ja del tot inassequibles. Aquesta pràctica mentidera s’ha fet comuna a l’hora de presentar els projectes per aconseguir els permisos i no aixecar gaires sospites, principalment si han de passar per la comissió de patrimoni del centre històric, un parell de membres de la qual estan ja farts de votar en contra de les “làmines d’aigua” sense efecte.
És clar que la picaresca tan pròpia del gènere humà d’aquesta terra té ben per segur que, una vegada obtinguda la llicència d’obra de l’Ajuntament de Palma, per la promotora i sobretot als aparadors de la immobiliària, la “làmina d’aigua” es convertirà en una “lovely rooftop pool”, això és “una encantadora piscina damunt el terrat per nedar i prendre el sol mentre contemples la ciutat i la mar Mediterrània”, que és el que acab de traduir després de copiar-ho exactament d’un dels infinits anuncis que es troben penjats a internet.
Basta pujar al terrat més alt de qualsevol illeta de les que queden dins el recinte perfilat per les Avingudes de Palma per veure la quantitat de “làmines d’aigua” que hi ha damunt les cases. I això sense comptar les que queden ocultes a l’interior dels casals, que també n’hi ha i no són poques.
És la perversió del llenguatge que amb tanta habilitat manegen els especuladors. Si fan una piscina, que li diguin “piscina”, i que el govern de Cort comenci a demanar-se si podem sostenir la despesa de tanta quantitat d’aigua també als terrats de la ciutat. Entre una piscina -o, si es vol, una piscineta, perquè els terrats encara no donen per a unes dimensions olímpiques- i una làmina d’aigua hi ha desenes de metres cúbics d’un bé natural del qual en tenim no poca necessitat i molta escassesa. Una làmina és una superfície molt prima que, en el cas que sigui d’aigua, a aquells que després compren la casa amb la “lovely rooftop pool”, no els servirà més que per tenir la planta dels peus en remull.
