Això pot passar aquí

Una enquesta recent adverteix que el 59% de la població catalana sent la democràcia amenaçada, principalment per les fake news, el creixement de l’extrema dreta i les desigualtats econòmiques. Aquest temor, del tot fonamentat, s’ha vist acrescut per l’arribada d’un “nou xèrif” a Washington: Donald Trump, un aprenent de dictador (o de monarca absolut) que no dubta a piular –en un compte de la xarxa X que té més de 100 milions de “seguidors”– que "Qui salva el seu país no viola cap llei". El seu copilot, Elon Musk –que en té més del doble, de seguidors–, ha reblat el clau dient que la “democràcia” és que el president pugui fer el que vulgui. Això fa que molts es preguntin, malgrat les diferències substancials entre els dos moments històrics, pels paral·lelismes que la situació d’avui presenta amb la dels anys 1930.

Precisament va ser coincidint amb l’auge dels feixismes a Europa que Sinclair Lewis, un escriptor nord-americà avui bastant oblidat però que va ser un autor d’èxit, guardonat amb el premi Nobel de literatura el 1930, va publicar l’any 1935 una novel·la distòpica titulada It can’t happen here (“Això no pot passar aquí”), en què un demagog és elegit president dels Estats Units i mitjançant un autocop d’estat hi imposa un règim totalitari. El temor que el feixisme pogués passar allí no ha deixat d’estar present, encara que fos de forma intermitent, en la cultura política nord-americana. El 2004 l’escriptor Philip Roth va publicar Complot contra els Estats Units, una ucronia en què imaginava que el cèlebre aviador Charles Lindbergh –un antisemita filogermànic, contrari a “la dilució de la raça blanca” per altres races– guanyava les eleccions del 1940 a Roosevelt. Però va ser amb la irrupció tòxica de Trump que l’advertiment que “això pot passar aquí” va prendre una nova actualitat. No és cap atzar que l’editorial Penguin tragués una nova edició de la novel·la de Lewis el mateix dia de gener de 2017 que Trump prenia possessió de la seva primera presidència.

En aquella ocasió, el mateix Philip Roth, tot denunciant la falta de decència de Trump, en subratllava la ignorància a tots els nivells i assegurava amb sarcasme que tenia un vocabulari de setanta-set paraules (sentint-lo, podríem pensar que són menys i tot). Aquesta pobresa expressiva –una de les claus del seu èxit electoral– no ens ha de sorprendre si tenim en compte el que destacava un periodista que va visitar el seu ostentós àtic de la Torre Trump, a Manhattan, on el tret més destacat no és el mal gust, amb una decoració daurada que vol emular la del Palau de Versalles, sinó que en tot l’immens apartament no hi ha ni un sol llibre.

I és que els llibres són perillosos: ho ha confirmat la policia israeliana, després d’irrompre en una llibreria palestina a Jerusalem, endur-se’n desenes de llibres i detenir-ne els propietaris, amb l’excusa que "inciten i donen suport al terrorisme". En les protestes posteriors per aquesta ràtzia policial, una manifestant, investigadora de l’Holocaust, recordava que es comença per cremar llibres i s’acaba cremant persones. Un recordatori que ningú s’hauria imaginat mai que calgués fer, precisament, a Israel.

Estem, doncs, en una etapa comparable a la dels anys 1930? Si és així, l’optimisme de la voluntat em porta a pensar que entre tots sabrem trobar una sortida a la crisi que s’assemblarà més a la del 1945, amb el triomf de les democràcies, que a la del 1933, amb l’ascens del nazisme. Però la pregunta més immediata és una altra: com ho podem fer per frenar l’envestida dels nous demagogs? El director de cinema nord-americà Todd Haynes advertia fa poc, des de la Berlinale, sobre l’estratègia desestabilitzadora de les primeres setmanes de Trump a la Casa Blanca: crear una sensació de desestabilització i commoció entre la gent que retardi la resposta, les diverses formes de resistència que sorgiran. Al respecte, el director del New Yorker, David Remnick, feia servir de nou l’expressió “això pot passar aquí”, però la capgirava de forma intel·ligent: tot recordant la lluita de Václav Havel contra el totalitarisme soviètic, per la qual va ser empresonat, i que va acabar amb l’assoliment de la democràcia, el periodista americà afirmava que vivim ara un temps fosc, però que "això també pot canviar. Va passar en un altre lloc. Pot passar aquí".

I, parlant de llibres, permetin-me un espòiler: tinguin la certesa que, a mitjà termini, Trump i els seus amics oligarques no se’n sortiran. Ara, el patiment que causaran mentrestant pot ser molt gran: d’això també n’hi ha, malauradament, pocs dubtes.