Què és això de Sant Sebastià?

Ja fa temps que tothom veu que, si cada gener hi hagués un torcebraç entre Sant Antoni i Sant Sebastià, de fa anys el guanyaria el dels ases. I no és que hi hagi cap necessitat de competir en força ni en capacitat d’arrossegar gent, que no passa res si no n’hi ha tanta. Però resulta ben significatiu que, mentre que creix molt l’interès per les celebracions de Sant Antoni i altres festes patronals com més arrelades estan a la tradició (i a la renovació d’aquesta), a la de Sant Sebastià li han de muntar una festa paral·lela, la d’Orgull Llonguet i Can Vinagre, perquè el programa oficial no passa de ser una mala verbena. Permeteu-me el barbarisme perquè seria massa generós dir-ne ‘revetla’. Si sabem que no és el mateix queso que ‘formatge’, podem dir que Sant Sebastià cada any és més verbena.

I és que els de Sant Antoni guanyen transcendència renovant la tradició, fent lluir la gastronomia, els ritus i la llengua pròpia. També en guanyen guanyant, a més, en responsabilitat social, en començar a incorporar la dona als balls i colles de dimonis. Però els altres, en aquest cas l’Ajuntament de Palma com a organitzador del programa oficial de Sant Sebastià, enguany només contracten una dona per a quasi trenta concerts (la majoria molt xerecs), i als premis Ciutat de Palma literaris hi fiquen el castellà. I no és només això: en un exercici d’elitisme funcionarial i empresarial, a més de promoure el consumisme, Sant Sebastià no serà festa a Palma, cosa que ja és la destrucció màxima d’una festa patronal.

En aquest setmanari, Cati Moyà es demana si es pot despolititzar la cultura, ara que els nous governants repeteixen que ho tenen com a objectiu. Idò aquí ho teniu, totes aquestes decisions responen només a interessos polítics.