Aquest projecte engrescador, que ho és, però encara al començament (així ho creuen algunes persones), és un moviment que no ha sorgit en dos dies, potser s'ha resargit en tres. Un autèntic greuge des del principi dels temps. Una força potent i ascendent només en aquest costat del món, però que ja tengué el seu punt d'inflexió en l'anomenada revolució espanyola.
Avui encoratja molt veure milers de joves manifestant-se pels seus drets i per obvietats que ja haurien de ser superades i no ho són. Encoratja així com preocupa veure-hi al capdavant, per sort només de tant en tant, algunes líders que no han predicat gaire amb l'exemple quan s'ha tractat d'equiparar salaris entre dones i homes. Està molt bé passejar un pedaç amb lemes i estar de campanya a les totes, però quan no prediques amb l'exemple estàs fent el ridícul tot desprestigiant un fabulós moviment. A tots aquells optimistes recalcitrants els faig saber que el feixisme no l'aturaran elles, per aturar-lo hauran de ser elles amb nosaltres. Totes aquelles o aquells que tenim una tradició familiar en el món llibertari, antifeixista, antinazi, demòcrata... i no venim del món de la parròquia (ho sento) sabem com es defensava ja a Mujeres libres o a l'anomenat catalanisme rabassaire la lluita braç a braç dones i homes.
Rosa Laviña, de la CNT de Palafrugell, la filla del llibreter anarquista, ja ho manifestava així: “Lluitar pels drets i llibertats de les dones, però dones i homes lluitar junts pels drets universals de totes les persones”. Per tant, per molta cançoneta i disfressa d'algunes (i alguns), és molt més important que vagin caient les màscares de tot aquest pòsit sociològicament franquista avui reciclat. És bo evolucionar o canviar, sí, ho és, però juguin net i prediquin amb l'exemple. Tenim, a casa nostra, autèntiques i autèntics atletes en això de canviar de camisa.
Per altra banda, no menysvalorin el presumpte “feminisme liberal”, intentin fer un esforç i entendre que no és res greu donar llibertat a l'individu per damunt de l'Estat, facin un poc de debat, intercanviïn idees, no és tan bo que l'Estat institucionalitzi tot un pensament gregari mitjançant milers de lemes i banderoles en alguns casos portats en campanya per llinatges ben coneguts que sociològicament en el règim feixista prosperaren i sempre n'han fet el contrari, sempre.
És dur rubricar-ho amb aquest exemple: A Palma i fa uns anys. Noia romanesa amb negoci propi, un pàrquing, abans d'entrar a la feina és atacada i punxada al coll. Mentre són violats els seus drets individuals bàsics es posa en marxa tot un protocol bastant ineficaç. És raptada i drogada. Mentre les forces de seguretat interroguen el seu marit, la llibertat individual d'aquesta persona és arrasada i trepitjada de la manera més cruel. Passejada en un maleter, lligada, voltant per Ciutat, aturant a fer una cervesa i tot, violada i cremada viva més tard. La seva parella és interrogada mentre el psicòpata homicida fa i desfà fins acabar amb la vida d'aquesta persona. Tot tristament ben real i a casa nostra. A les hemeroteques ho tenen. Manco postureig amb un tema tan seriós. La moral, quan és gregària, és un 'affair' molt delicat i perillós. La igualtat de totes les ciutadanes i ciutadans en drets i deures hauria de ser la prioritat, fins i tot quan alguna dona jutja la bellesa o la feminitat d'una altra i la manera de portar-la lliurement per cadascuna d'aquestes persones. L'autèntica lluita és conjunta, dones i homes. Els drets humans, sempre universals. Els drets universals per damunt de l'Estat no són cap obstacle perquè els drets de la dona siguin blindats d'una manera més eficient.