Alarmes que no han sonat

Cada dia sentim o llegim veus que posen el crit al cel per l’arribada d’immigrants a les Balears. Immigrants, en diuen: d’ençà que ha començat el 2024, han arribat a aquestes illes 3.044 immigrants en 179 pasteres, i per descomptat és ben possible que, en els tres mesos i mig que falten, n’arribin més. “Aviat estarem com les Canàries”, s’exclamen des del Govern. “No acollirem menors no acompanyats que venguin d’altres indrets d’Espanya”, avisen des del Consell de Mallorca. Donar atenció a tres mil persones no hauria de comportar una situació de desbordament i col·lapse, si hi ha voluntat política d’atendre les persones i de no fer-les servir com a objecte contundent contra l’adversari, és a dir el govern d’Espanya. Per altra banda, el Consell de Mallorca té avui dia recursos i competències a bastament per atendre de manera digna els menors immigrants. Una altra cosa és que els pobres, en general, no formin part de les prioritats, per dir-ho suaument. El cas és que sentim crits d’alarma a causa de l’arribada d’aquests immigrants.

No en sentim tants, en canvi, pel fet que un matrimoni adinerat de ciutadans holandesos s’hagi comprat 30 (trenta) habitatges de cop al barri de la Penya, d’Eivissa. Els Van Maaren, que és el que nomen aquesta parella d’empresaris, han fet declaracions. Bé, les ha fetes l’home: “Abans, aquí no hi pujaven els turistes. Vull que hi vinguin que duguin llum i llevin la foscor”. Potser hi pot convidar Carles Porta. En tot cas, no és del tot cert que fins ara no pujassin turistes a la Penya, només que no hi anaven exactament a aportar llum, sinó a comprar pastilles d’èxtasi i paperines de cocaïna i heroïna. La Penya ha estat el barri de la droga d’Eivissa, i –com Son Banya a Palma– ha estat un focus democratitzador: allà tant compta el quinqui com el que hi va en un cotxe d’alta gamma, perquè tots són iguals als ulls dels camells (els de la droga, no els de la gepa, tot i que no són incompatibles). Els Van Maarer volen dedicar els trenta habitatges a lloguer turístic. Es proposen, per tant, treure el barri del submón dels estupefaents i ficar-lo dins l’inframón de la turistificació i la gentrificació. Totes dues activitats (el narcotràfic i el turisme de masses) tenen en comú el fet de donar molts doblers a canvi de no fer res, tret de degradar el lloc on s’instal·len. I tampoc són incompatibles, per cert.

D’això se’n diu literalment vendre les Balears i les Pitiüses a trossos, però a més, a trossos grans. No hi ha temps per perdre, hem d’omplir el calaix i el darrer que tanqui la porta. Però no hi ha lamentacions ni alarmes per aquest motiu. Ben al contrari, hem vist el PP tombar al Senat una proposició per donar prioritat als residents en el lloguer o compra d’habitatge a les Balears. “Els propietaris se senten desprotegits”, va recitar l’ara senadora Maria Salom, un dels màxims exponents de bones pràctiques polítiques que han sortit de Mallorca. És curiós, perquè és la mateixa argumentació usada al Congrés pels nous amics del PP, els patriotes de Junts. 

Tampoc hi ha hagut alarmes pel fet que el PP hagi acabat, a Balears, amb la llei de memòria democràtica, malgrat la seva falsa ruptura amb Vox, que per descomptat no han deixat de parasitar les institucions. Aquí no hi ha hagut alarma per la senzilla raó que tampoc hi ha hagut sorpresa: no es podia esperar altra cosa més que el PP tornàs a encobrir els crims del franquisme i a donar l’esquena a les seves víctimes. És el que ha fet sempre.