Albopàs. L’estació de Pep Siset

El desembre del 2021, el jurat del XXI Premi Alexandre Ballester –en la modalitat de teatre– feia públic el seu veredicte. Per unanimitat, va decidir atorgar-lo a Josep Gómez Cortejosa, Pep Siset, per l’obra titulada Albopàs. La darrera estació.

Però qui és Pep Siset? Com quasi sempre, no hi ha una resposta única ni fàcil. El seu pare vingué de Cadis el 1962 per treballar a l’antiga central tèrmica del Port d’Alcúdia; el que havia de ser una estada curta va ser per sempre. En Pep Siset va jugar i créixer als carrers sense asfaltar de sa Pobla, aquells que feien olor d’encens el mes de Maria i de patateres acabades de treure amb gavilans als sementers. La placeta de l’Església, el carrer Escola i el de l’Asalto foren els escenaris principals dels seus jocs de bolles, cromos i de cavall fort. Ara bé, la seva bogeria era per la música. Sovint es posava a cantar acompanyat d’una pandereta –com si fos el cantant més famós de Los Bravos– o muntava una bateria amb ribelles i casseroles. Per això, amb el temps, va ser lògic que pugés als escenaris tot cercant l’essència d’Ovidi Montllor, Raimon, Ausiàs March o Salvador Espriu. La música i les lletres formen part de la seva ànima inquieta i li obriren les portes i la consciència a la poesia en català. Amb uns texans i una vella guitarra va trescar per Eivissa, per Jaén i per la Mallorca dels anys setanta i vuitanta. El somni de construir un món més just i solidari l’ha acompanyat de llavors ençà.

 Al llarg de la seva vida en Pep ha conreat –ja de ben jovenet– la cançó en català, la poesia, l’ensenyament de la filosofia, l’escriptura i ara el teatre. Dic ara, perquè els darrers anys ens havia compartit una poesia íntima, propera, compromesa socialment i reivindicativa. Aquesta obra premiada ens ha agafat per sorpresa, no coneixíem la seva passió i atracció pel teatre. En Pep és especialment conegut a la part del nord de Mallorca, on ha fet recitals i té un ampli ventall de lectors fidels a la seva obra poètica escrita. En el darrer decenni, ha publicat bàsicament poesia: Els colors de l’ànima (2013), el Llibre de les emocions (2013), El color vermellós de les cireres (2016) i Per a quan ningú t’escolti (2019).

Dins aquesta trajectòria no ens ha d’estranyar que el camí vital d’en Pep topés amb la filosofia o amb els filòsofs. La curiositat, l’observació i la constant recerca de respostes a preguntes impossibles havien de donar el seu fruit i convergir. L’altre dia de pagès, quan li demanava quins eren els filòsofs que més l’atreien, em va respondre: “Hi ha dies que som kantià, dies epicuri, dies marxista, altres nietzscheà... i així vaig”. Vaig riure, perquè la resposta era genial.

La majoria dels poblers tenim l’entrada vetada o qüestionada a la ciutat d’Albopàs –nom mític de les terres ballesterianes, on les misèries, les pors i la crítica estan permeses; i el subconscient pren forma en personatges que tenen vida pròpia. L’entrada és al puig Roig, a recer de la badia buferera. Els qui vivim a la terra oberta no tenim prou distància ni temps per anar-hi, a Albopàs vull dir. Però Pep Siset viu a Muro des de fa molts d’anys i conrea el pensament tranquil, per aquest motiu ha estat capaç d’entrar-hi i construir-hi una obra de teatre exquisida per endinsar-nos al llegat d’Alexandre Ballester i els seus personatges. Pep Siset ens situa davant l’arribada en tren de n’Alexandre a Albopàs. Estam a l’espera del seu darrer viatge, aquell de no retorn, el que condueix a l’estació de l’eternitat. Alguns dels seus personatges que viuen a Siau benvinguts, Un baül groc per a Nofre Taylor, L’única mort de Marta Cincinnatti o Un no res d’eternitat l’esperen al bar i a l’estació. La trobada entre autor i personatges em va posar els pèls de punta. Hi ha un moment a l’obra en què l’autor real –Pep Siset– desapareix d’escena i només parlen ells, n’Àlex i els seus. La simbiosi i recreació resulta quasi perfecta, només perquè la perfecció no existeix.

Pep Siset volia retre el seu personal homenatge a n’Alexandre dins l’Any Ballester. I va trobar el seu camí, el seu regal. A mitjan juny, Lleonard Muntaner Editor traurà l’obra al carrer i la podreu trobar a les llibreries. Llavors serà un bon moment per viatjar a Albopàs i assaborir lentament la seva darrera estació. Ja quasi al final de l’obra Pep Siset escriu:

... No sé què dir-vos, però em sembla que aquí cada personatge ja té vida pròpia. Fins i tot, Jo sóc un personatge dins una obra que desconec. No sé ben bé quin és el meu paper ara....

Bon viatge...

Pere Perelló és escriptor