Aleksei Navalni era amic meu
El polític rus Ilià Iaixin va ser condemnat el desembre del 2022 a vuit anys i mig de presó per haver posat en dubte, al seu canal de YouTube, la versió oficial del ministeri de Defensa rus sobre la matança de Butxa ocorreguda durant els inicis de la guerra a Ucraïna. Aquesta condemna va ser possible gràcies a una llei –aprovada just abans de la invasió– que persegueix la difusió d'informació que desacrediti les accions de les forces armades russes.
Iaixin forma part de Solidarnost, un moviment polític contrari a Putin fundat el 13 de desembre del 2008 per, entre d'altres, l'excampió del món d'escacs Garri Kaspàrov i l'ex vice primer ministre Borís Nemtsov, assassinat el febrer del 2015 prop de la plaça Roja de Moscou quan estava a punt de publicar un informe sobre la participació de l'exèrcit rus en la guerra civil a l'est d'Ucraïna.
El següent text està escrit des de la presó.
Al barracó d'un camp penitenciari les notícies triguen a arribar, i de la mort d’Aleksei Navalni no me’n vaig assabentar fins ahir.
És complicat transmetre la meva commoció. Em costa ordenar les idees. El dolor i l'horror són insuportables.
De totes maneres, no callaré. Diré el que penso que és important.
Jo no em pregunto què és el que ha passat amb Navalni. No tinc cap dubte que l’han matat. L'Aleksei s'ha passat tres anys sota el control de les forces de seguretat, que el 2020 ja li van organitzar un atemptat que va fracassar. Avui han portat l'operació fins al final.
Tampoc em pregunto qui l’ha matat. No tinc cap dubte que ha estat Putin. Putin és un criminal de guerra. Navalni era el seu opositor clau a Rússia i era odiat al Kremlin. Putin tenia el motiu i l'oportunitat. I estic convençut que ell va ser qui va manar matar-lo.
Comprenc que la propaganda oficial es posarà a manipular l'opinió pública. Diran que la mort de Navalni no beneficia el president, que matar-lo un mes abans de les eleccions no és lògic, que Putin està centrat en la gran política i no té temps per pensar en no sé quin pres... Això és una bestiesa, i ja us la podeu esborrar del cap. Després de l'enverinament de Navalni el 2020 la propaganda defensava Putin amb l'argument que “si hagués volgut matar-lo, ho hauria fet”. I és la pura veritat. Ho va voler i el va matar. I no sols el va matar, sinó que ho va fer de manera demostrativa. Especialment, poc abans de les eleccions, perquè ningú no dubtés de la participació de Putin. De la mateixa manera demostrativa va matar Prigojin: perquè ningú no dubtés del fet.
Tal com entén les coses Putin, justament és així com es consolida el poder: amb assassinats, crueltat i venjances exemplars. No és aquest, el pensament d'un home d'estat. És com pensa el cap d'una banda. De manera que siguem honestos i reconeguem que Putin és el padrí d'una estructura mafiosa que s'ha fos amb el nostre estat. Un ésser privat de qualsevol límit moral o legal. Un ésser que sotmet el seu poble al terror, i tanca o elimina aquells que no el temen.
Per això Borís Nemtsov va morir tirotejat. Per això han exterminat Aleksei Navalni. Durant tres anys l’han torturat a les cel·les de càstig de les colònies penitenciàries, i l’han castigat perquè demanés pietat. No ho han aconseguit, i per això li han llevat la vida.
L'enfrontament entre Navalni i Putin ha mostrat la dimensió de les dues personalitats.
L'Aleksei queda per a la història com un home d'un valor incomparable, com un home que va lluitar per allò en què creia. Va lluitar amb un somriure als llavis i amb el cap orgullosament ben alt. I va morir com un heroi.
Putin, en canvi, quedarà com un homenet que per casualitat va rebre a les seves mans un poder enorme. Un personatge que s'amaga en un búnquer, que mata d’amagat i converteix milions de persones en ostatges dels seus complexos.
Però jo a Putin no li desitjo la mort. Aspiro que respongui dels seus crims, i no sols davant del jutge diví, sinó davant de la nostra justícia.
Aleksei Navalni era amic meu. Com ho va ser Borís Nemtsov. Hem treballat per a una mateixa causa i hem consagrat les nostres vides perquè Rússia sigui un país pacífic, lliure i feliç.
Avui els meus dos amics són morts. I sento en el meu interior una gran buidor. I, esclar, soc conscient dels meus propis riscos. Estic tancat entre reixes i la meva vida està en mans de Putin; està en perill. Però continuaré seguint en la meva línia.
Quan era davant de les despulles de Borís (Nemtsov) el febrer del 2015, em vaig jurar no tenir por, no rendir-me i no fugir. Passats nou anys, tot plorant l'assassinat de Navalni, no puc més que repetir el meu jurament: mentre el meu cor continuï bategant, continuaré lluitant contra la tirania. Mentre visqui, no tindré por del mal. Mentre respiri, estaré al costat del meu poble.
Ho juro.
Aleksei, descansa en pau.
Iúlia [l'esposa], Liudmila Ivànovna i Anatoli Ivànovitx [els pares], Oleg, Daixa i Zakhar [els fills]: no defalliu!
Soc amb vosaltres.
Notes de l'opositor rus Ilià Iaxin publicades a X i Telegram el 20 de febrer del 2024. Traducció de Ricard San Vicente i Ivan Garcia.