I aleshores, ens lamentarem
Posar en qüestió les formes d’organització d’un sistema polític juntament amb el rebuig als partits tradicionals i la crítica al sistema des de l’arrel constitueixen alguns dels elements bàsics de l'anti-política. Aquestes característiques revesteixen caràcter atemporal, és a dir, es repeteixen constantment quan es dona una certa conjuntura socioeconòmica. Avui dia, la política, entesa com a sinònim d’acord, pacte i negociació sembla haver desaparegut del mapa actual. Aquesta ha estat substituïda pel fanatisme, la crispació i la divisió.
Entram a les portes d’un canvi de cicle, d’un reset del sistema per adaptar-lo i adequar-lo als temps que tenim. No obstant això, per afrontar aquests reptes de futur cal una responsabilitat per part dels representants públics i que aquesta sigui un mirall per a tota la societat en el seu conjunt. I això, com bé saben, no succeeix. Així, ens trobam en una dinàmica guerracivilista prèvia a cites electorals constants que no fan més que polaritzar i seguir tensionant la ja de per si fràgil convivència. L’ús d’un llenguatge bèl·lic i hostil no fa més que refermar aquesta situació de constant divisió, amb expressions diàries com traïdor, golpista, fatxa, ocupa... sens dubte, expressions estranyament col·loquials.
Però clar, poden pensar que el to i la intensitat de l’hemicicle parlamentari i mediàtic correspon i se circumscriu exclusivament a aquests dos àmbits. Poden pensar que en altres democràcies més consolidades s’empren unes formes diametralment oposades a les que hem tingut històricament en el parlamentarisme espanyol. I això ens pot fer caure en el parany de pensar que l’actual vocabulari de la política espanyola és assimilable a qualsevol altra democràcia europea. Error. L’ús de determinat llenguatge té efectes negatius en els acords i els pactes, que són el pilar essencial d’una democràcia parlamentària. Costa d’imaginar que et dirigeixis a un company de feina interpel·lant-lo per traïdor, 'felón' o ocupa. Però costa més d’imaginar que, una vegada fet, puguis treballar colze a colze amb ell sense notar res estrany.
Un món polaritzat, amb una Europa fragmentada i sense rumb fa que els ulls no es posin damunt Espanya. Ara bé, aquesta situació “d’interinitat” no es podrà mantenir gaire més temps. Cada dia sense un projecte sòlid que interpel·li grans grups socials, heterogenis però majoritaris, serà un dia que resti a l’Estat. Tot el temps dedicat a banderes i proclames buides que no s’ha dedicat a millorar la vida de la gent, a canviar les coses cap a millor. Diguin irresponsabilitat, diguin mala fe, però quan hàgim acabat serà temps de trobar i cosir totes les ferides fetes els uns als altres durant aquests anys. I aleshores, ens lamentarem.
