'alfaBet' de Josep Palàcios: viatge al cor de la literatura (1989)

De la crítica d’Isidor Cònsul i Giribert (Bellpuig, 1948-Badalona, 2009) publicada a l’Avui (7-V-1989) sobre el llibre alfaBet (Empúries, 1989) de Josep Palàcios i Martínez (Sueca, 1938-2025), escriptor que va morir el 5 d’abril passat. Per aquest llibre, Palàcios, molt vinculat com a editor a Joan Fuster, va ser guardonat l’any 1990 amb el Premi de la Crítica Serra d’Or de narració.

És del tot probable que el nom de Josep Palàcios, així com l'obra que acaba de publicar en edició comercial, alfaBet, siguin referències de trinca per a la majoria dels lectors d'aquest país. I és una llàstima perquè es tracta d'un escriptor afuat per més de trenta anys d'ofici i protagonista d'una trajectòria literària tant lúcida i impecable com desconeguda, que comprèn, entre altres títols Les quatre estacions (1959), Devastació de Ticromart (1981), Ocells miralls (1981), Inventari (1983), El riu (1985) i Frontissa (1986). La raó d'aquest desconeixement és doble. D'una banda, l'escriptor ha vetllat de prop l'edició dels seus llibres i els ha presentat, en edicions curtes, amb un tractament d'artesà que els fa un veritable model de bon gust i d'elegància. En general, les obres de Palàcios són un luxe que comença en el toc i en la sensualitat del paper, que continua en l'encert de la tipografia emprada i que s'arrodoneix amb el tractament plàstic de Manuel Boix: un pintor de la veu i de la paraula que ha armat, amb cos i color, els contorns més profunds d'aquesta literatura. Aquesta mena d'edicions artesanals i més aviat de bibliòfil expliquen una de les causes de la migrada difusió de l'obra literària de Palàcios. Ara bé, l'altra raó rau en el tarannà d'un escriptor que concep la literatura com l'activitat transcendent que no s'ha de pregonar amb cap excés de publicitat. [...] El 1986, publicat a l'Ajuntament d'Alcúdia, a la Ribera del Xúquer, sortia una primera edició d'Alfabet. Constava de 28 textos, un per a cada lletra de l'alfabet, més un de previ i un altre de pòstum. Aquests textos, narracions o proses d'intensitat, tant li fa, de Palàcios harmonitzaven, com ja és habitual, amb un excel·lent tractament plàstic de Manuel Boix. Com en altres mostres anteriors, més que no pas d'una col·laboració entre dues categories d'art, es tractava d'una realitat agermanada de textos i gravats, d'una existència sense fronteres, els uns pels altres en comunió de signes, festa major dels sentits i de la intel·ligència, alhora. Ara alfaBet (respecteu, si us plau, aquesta ortografia peculiar) ha sortit en edició comercial i amb algunes variacions importants si es compara amb la versió anterior. D'entrada s'han deixat els textos orfes de la plàstica que els acompanyava, sens dubte per impossibilitat operativa. A més, Josep Palàcios ha tornat a cuinar la mateixa literatura i ha estirat tres i quatre vegades l'extensió de les narracions primitives. [...] Es tracta, sens dubte, d'una narrativitat esquerpa a la definició fàcil, d'un món literari personalíssim, alhora irreal i precís, que a estones recorda l'angoixa dels contes d'Edgar Allan Poe i d'altres la màgia de Jorge Luis Borges, o l'elegant fluïdesa de Paul Valéry, o la cantelluda irrealitat de J.V. Foix. [...] AlfaBet ha estat la sorpresa de Sant Jordi. Llegir-lo vol dir reconciliar-se amb la literatura i retrobar el plaer elemental d'una bona lectura. Cavalcant-hi, hom té la sensació que, il·luminat per la gràcia dels déus, s'arriba gairebé a tocar el cor mateix de la literatura.