Alger ha enviat la factura
A partir d’una certa altura i per amunt, la societat espanyola ha produït uns individus protegits per una espècie d’immunitat còsmica. Són persones que no han de donar explicacions a ningú ni han d’assumir cap responsabilitat. No és un fenomen sorgit del no res o generat en espais esotèrics. Aquestes persones es basen en una experiència llargament assumida per les altes jerarquies i pel comú de la gent: saben que poden cometre tota casta d’abusos, de robatoris, d’extorsions sense que ningú els passi factura. Pot succeir que, per un error del sistema, sí que els arribi al despatx la factura inesperada, però d’aquí a pagar-la hi ha un viacrucis que no han de recórrer elles, sinó algun dels jutges per als quals la justícia no és tan sols una qüestió de lluïment personal en la salvació de la pàtria. Aquesta classe de persones té molts de recursos per sortir indemnes de qualsevol tràngol.
De vegades el problema és que els moviments de la justícia per fer arribar la factura al seu destinatari esdevenen un joc francament descoratjador. De vegades podríem pensar que seria millor una declaració general d’arbitrarietat en la justícia i atenuar així el sentiment general de frustració. Si fins ara s’ha protegit Joan Carles I contra tantes coses, per què s’ha de perdre el temps cercant-li les pessigolles en altres aixelles? Algú creu que un dia aquest senyor haurà de passar per alguna finestreta de l’Estat? No seria millor deixar-ho així i no fer-nos il·lusions?
La idea d’aquest escrit era el sentit d’impunitat amb què s’actua a les altures dels poders. Per enllaçar-hi al final, diguem que l’exemple que servidor volia posar a la consideració de l’improbable lector és el de Pedro Sánchez i la seva grosseria política feta a Algèria, un bon veïnat del qual no teníem més queixa que el fet que la seva població és formada majoritàriament per moros i mores. El senyor Duran Farell, durant els anys de la guerra civil algeriana, es va deixar mitja vida en la negociació del gasoducte i la seguretat del gas. Anava d’un front a l’altre, convencent totes les parts de la conveniència del tracte. I ho va aconseguir, un èxit que l’economia espanyola hauria d’haver protegit amb amor i eficàcia.
Però Sánchez ha fet de Sánchez i ara sembla com si s’estranyàs que Alger li enviï la factura.
Guillem Frontera és escriptor